José Bono afirmava que seria patriòtic que PP i PSOE governessin junts en aquest context de crisis. Segurament no hi veu complicació ja que els dos partits defensen solucions neoliberals força semblants. Ja a finals de juliol, com a president del Congrés, Bono va demanar "paz, piedad y perdón" per evitar condemnar la insurrecció franquista en el seu 75è aniversari. Ho va fer emparant-se en un discurs circumstancial d'Azaña quan s’estava començant a perdre la Guerra. A 36 anys de la mort del dictador encara tapen la veritat i segueixen exculpant el cop d'estat i el posterior genocidi, amb la justificació que els dos bàndols van cometre abusos en el marc d’una Guerra Civil. Per fer aflorar l’objectivitat, cal començar deixant clar que uns defensaven la legalitat i a més ho feien en pro de valors d’igualtat i justícia; mentre que els altres desconeixien la democràcia per poder mantenir una situació d’explotació que els beneficiava, sense importar-los la misèria de la població. Però a més, els números també parlen per si sols: Al marge dels morts en combat, la repressió republicana està documentada amb força exactitud en uns 50.000 morts (no tant per ordre del govern republicà, sinó per l’existència de grupuscles que feien la seva llei sobretot des que es va armar el poble per resistir el cop d’estat), mentre que la repressió franquista va ser de 150.000 morts (que, en canvi, van ser fruit d’una execució metòdica per part de l’exèrcit franquista), i que podria ser una xifra superior perquè molts no han estat documentats. És important remarcar que les dades només arriben fins a 1946, però tot i així es comptabilitza que 50.000 d’aquests assassinats van tenir lloc després de la guerra!
(Carta 283)
Publicat com a mínim a: Estrella Digital, El Punt Avui (edició Girona, Publicada com a carta destacada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada