ARA ANGLATERRA, LA PROPERA?

Em pregunto pels motius dels disturbis que s'estan escampant per Anglaterra. És impossible que sigui simplement delinqüència com s'afanya a aclarir Cameron per passar a amenaçar amb mà dura. A la dreta li va tant bé que hi hagi aldarulls per autoerigir-se en defensors de la llei i l'ordre a base de xarop de canya... Potser també podria fer autocrítica per la mort del taxista Mark Duggan per trets de la policia, pels dos caps de policia destituïts per corrupció, per la crisis de News of the World, per les 333 persones mortes en dependències policials des de 1998 sense cap policia jutjat, per les retallades dràstiques que han aplicat sense contemplacions, per un atur juvenil en barris pobres que arriba al 50%,... Si davant d'una guspira com la mort de Duggan, ningú s'hagués revoltat, la classe política i econòmica pensaria de manera autocomplaent que ho estan fent molt bé. Com declarava en una connexió en directe de la BBC, l'escriptor i activista pels drets dels negres, Darkus Howe: "Jo no ho anomeno disturbis, jo ho anomeno insurrecció. Està passant a Síria, està passant a Clapham, a Liverpool, a Port-au-Spain, és la natura del moment històric actual" i, davant de l'estupor de la periodista que no aconseguia el comentari que buscava, li han tallat l'entrevista per tornar al mantra oficial de condemna acrítica dels aldarulls. I aquests disturbis recorden als que van assolar Anglaterra el 1981, al principi del govern de Margaret Tatcher, a la que tampoc li va tremolar el pols per imposar unes retallades socials draconianes, ni per demanar a la policia que detingués qualsevol persona sobre la que pesés una "sospita raonable" basant-se en una llei de Vagos y Maleantes de 1824. Salvada la situació amb el patriotisme que va generar la Guerra de les Malvinas, el país ha continuat fins avui, a base de governs conservadors i laboristes (ambdós neoliberals), amb bosses de pobresa i, sobretot, de desestructuració social (ben retratades des de fa anys per les pel·lícules de Ken Loach) que no s'han abordat amb un esforç econòmic, educatiu i d'assistència social a l'alçada de les necessitats, sinó que s'han intentat invisibilitzar amb petites ajudes familiars. I sembla que no ho vulguem veure, però és com Howe apunta: De diferents maneres i amb diferents mètodes, hi ha un clam mundial que exigeix democràcia real i un sistema econòmic al servei de les persones.

(Carta 284)

Publicat com a mínim a: La Vanguardia, El Punt Avui (edició Barcelona, carta destacada), El Punt Avui (edició Girona, carta destacada), Diario de Notícias de Navarra, La Tribuna de Albacete, Línia Badalona, El Temps.