Ara que som testimonis de les picabaralles internes de PxC, podem reflexionar sobre el paper dels partits petits. En general, no són partits que s'interessin pel conjunt d'assumptes del país, sinó que defensen temàtiques molt concretes que creuen que no són tractades adequadament pels partits tradicionals. Però ho tenen molt complicat electoralment perquè la política és sobretot mediàtica i perquè hi ha restriccions electorals (llindar del 3% o 5%, i la Llei d'Hondt). Excepte en petits municipis, no tenen opcions reals de guanyar o ser decisius, però influencien el discurs del partit tradicional més proper ideològicament. Fem inventari: SI ha arrossegat ERC, i una mica CiU, cap a posicions histriòniques posant la independència per davant de tot (Puigcercós a les autonòmiques, o Portabella fent campanya municipal centrant-se en la independència). C's ha arrossegat el PP de Camacho a parlar castellà en debats televisats on s'estava parlant català o a posar denuncies contra la immersió lingüística. PxC ha arrossegat el PP, a Badalona, o CiU, a Vic, a atrevir-se a coquetejar amb la xenofòbia. Les CUP, per ser canditatures locals, encara han influït poc, però poden interpel·lar ERC i ICV-EUiA a ser més combatius i més propers als moviments socials. Per tant, encara que un partit com PxC mai deixarà de ser minoritari, no podem menysprear l'efecte de desacomplexar altres partits cap a derives de populisme xenòfob, amb possibilitats d'intoxicar la societat en un grau elevat.
(Carta 289)
Publicat com a mínim a: El Punt Avui, Público.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada