24 d’agost de 2011

CINEMA D'ANTICIPACIÓ

En un principi, el cinema de ciència ficció s’anomenava futurista o d'anticipació, i és que, més que parlar del futur, explora pors actuals que projectem amplificades cap a un futur imprecís. Matrix diu que la realitat complaent que vivim és fictícia i ha estat fabricada per a tenir-nos dominats. Avatar ens presenta una multinacional que utilitza totes les eines al seu abast: relacions públiques, científics i exèrcit, per obtenir un mineral preuat encara que hagi de destruir una societat tribal i el seu medi ambient. Districte 9, menys coneguda però genial, assenyala la discriminació cap als pobres per poder mantenir els privilegis d’un grup social. Però mentre aquest gènere resulta útil per radiografiar les tendències que amenacen la nostra civilització, no sembla gaire útil per proposar solucions. Per una banda, el desenllaç feliç sempre necessita un heroi hàbil i intel·ligent que aconseguirà reunir el valor per plantar cara al temible dolent. Com que el valor que se'ns demana és de l'alçada d'un autèntic màrtir, restarem impotents i fomentarà que siguem passius socialment, tot esperant l’arribada d’un líder que canviï el rumb del món, en comptes d’apostar pel més real: que tots i totes podem sumar esforços per transformar la societat tal i com la desitgem. Per altra banda, gairebé sempre la solució l’emmarquen en la lògica de la guerra, un mètode de resolució de conflictes que ve més del passat que no pas del futur. Segurament, per superar els conflictes derivats de necessitats contraposades, faran falta formes de resolució noviolentes que vagin més enllà del recurs al cop de puny... o al raig làser, segons l’època.

(Carta 290)

Publicat com a mínim a: La Nueva España-Diario de Oviedo, El Punt Avui, Público, Diario Palentino, El Temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada