15 de juny de 2011

VIOLÈNCIA AL PARLAMENT? (versió llarga)

Dimecres vaig ser al Parlament i voldria puntualitzar: 1) Amenaçar que interferir l'entrada al Parlament és delicte penat amb presó és aprofitar-se d'una llei que no hauria d'impedir expressions de la ciutadania. 2) El bloqueig era simbòlic per expressar el rebuig a les retallades, però no aspirava a impedir realment l'accés perquè se sabia que els parlamentaris entrarien, donat que pacíficament era impossible aconseguir-ho davant centenars de Mossos que van fer un cordó per on podien entrar. 3) Algun polític no es va voler sentir responsable del descontentament i es va ficar enmig dels manifestants desafiant la sort perquè, tot i que el moviment és noviolent, la diversitat fa que no es puguin evitar certes respostes individuals. I en realitat no van ser colpejats, encara que sí increpats o pintats amb pintura, però tot i que segur que es van espantar, el gruix de la gent els va protegir. Aquests actes minoritaris no són acceptables però ells també han d'entendre que no van actuar assenyadament per evitar-ho. 4) Els polítics que van fer cas als Mossos van poder arribar sense entrebancs. 5) Els que van arribar amb helicópter, ho van fer perquè van voler, perquè amb cotxe ho haurien pogut fer perfectament. 6) Res del que va passar allí va ser tan greu com han volgut fer veure, però queda clar que són altius i molt sensibles a segons quina "violència" com la d'ésser escridassats. Però ningú els ha forçat a ser parlamentaris i han d'acceptar que són els responsables de la situació penosa dels últims anys i, com que prenen decisions molt influents, haurien d'entendre que la gent s'indigni, cosa que han ignorat i desacreditat des del principi de les protestes, i a més ho han empitjorat amb la proposta de Llei Òmnibus. 7) Els polítics van reaccionar corporativament (precisament una de les acusacions que els fa el moviment) dient que hi va haver molta violència i que es van travessar tot tipus de línies vermelles, però no he vist imatges de violència física en tot el que he vist als mitjans. Si hi ha violència greu (més enllà que la considerin greu per ser cap a ells) que la mostrin! 8) Comparada amb altres manifestacions, aquesta concentració pacífica va ser molt avorrida en aquest sentit. 9) No puc creure que cap Mosso (altra cop sense identificació!) quedés ferit i penso que els polítics i els mitjans van acusar gratuïtament els concentrats de violents. 10) Em va fer vergonya aliena que s'apropiessin del passat de lluites per aconseguir el Parlament de Catalunya quan aquelles lluites s'assemblaven més a les dels indignats en pro de drets socials universals que a les polítiques que porten a terme des del Parlament venent la sobirania popular. Tenen tan poca perspectiva de futur que no s'adonen que, d'aquí a uns anys, altres s'ompliran la boca dient que aquest moviment va lluitar per aconseguir que la política recuperés l'ètica i no estigués al servei de l'economia. 11) Menys estripar-se les vestidures i més donar mostres d'escoltar el clam dels manifestants i de la majoria silenciosa (que també n'hi ha) d'indignats.

(Carta 276)

Publicat com a mínim a: El Temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada