BOMBOLLA MEDIÀTICA

Felip Puig va tenir suficient temps per organitzar el dispositiu al Parlament. Uns cordons de centenars de Mossos permetien que els parlamentaris arribessin al Parlament fins i tot caminant, però no s'havia coordinat a tots els diputats per entrar sense problemes. Per què? A més, es va traslladar 32 diputats en helicòpter, condicionant l'opinió d'aquests en quant a la perillositat. Mas afirmava: "No em sembla normal que un President hagi d'arribar així, però ja en parlarem..." i Puig: "Sóc l'únic que havia entès la naturalesa violenta dels indignats". Alguns d'aquests diputats mal informats van servir per construir el conflicte perquè, fora dels cordons policials, van ficar-se entre els milers d'indignats que els van escridassar i, fins i tot, algun eixelebrat els va pintar amb spray! Donada l'altivesa dels polítics i el que els van fer viure intencionadament, el govern va aconseguir que tots els partits tanquessin files condemnant als indignats. Tots els grups es van acollir a la premissa d'Interior de no qüestionar el dispositiu quan, precisament, era aquest el que els havia fet sentir insegurs! L'endemà, Felip Puig es disculpava per no haver protegit bé als diputats. Això sí, l'error havia estat no preveure la gran violència dels indignats! I és que un polític de la seva altura no es disculpa sense rèdits. En realitat, l'operatiu va ser un èxit. Va propiciar que els diputats construïssin un discurs únic que els mitjans van propagar com un tsunami monocolor, i així van conformar l'opinió de la majoria silenciosa. La dreta catalana aconseguia amagar les retallades socials que havien negat en la campanya electoral. A més, Mas va anunciar una càrrega policial molt forta a la sortida del Parlament, que no va poder fer efectiva perquè el gruix d'indignats es va moure cap a la Plaça Sant Jaume. Mentre segueixen sense aparèixer imatges que justifiquin l'enrenou mediàtic, comencen a aflorar altres visions del que va passar i es torna a centrar el tema en els excessos que el sistema imperant està cometent.

(Carta 277)

Publicat com a mínim a: Diagonal, Diario universitario Eccus.