Han passat sis anys de l'aprovació de l’ordenança del civisme a Barcelona i han passat dues coses que ja prevèiem. La primera és que no s’ha aplicat. Pretenia regular infinitat d’activitats quotidianes i no hi ha suficients policies per aconseguir-ho. Però l’objectiu de l’ordenança no era establir una llei que els policies haguessin de fer complir, sinó emparar els policies quan aquests (o els seus caps) decidissin prohibir alguna cosa per algun motiu concret. Així, una llei que de vegades es fa complir i altres no, és una llei que ha augmentat l’arbitrarietat de les actuacions policials. En segon lloc, l’ordenança ha instal·lat l’adjectiu “incívic” en primera línia del vocabulari ciutadà. Aquesta etiqueta-sac permet assenyalar ràpidament com a culpables a uns col·lectius molt determinats: immigrants, venedors ambulants, prostitutes, indigents, skaters, joves... A la ciutat hi ha molts problemes (privatització de l’espai públic, violència immobiliaria, soroll, precarietat laboral, abús laboral dels immigrants, discriminacions, etc...) i tot això no ha estat assenyalat per l’etiqueta d'“incívic”. Malgrat que la llei tenia per títol “Mesures per fomentar la convivència”, de la manera com va ser plantejada, presentada i atiada per la classe política i pels mitjans de comunicació va servir perquè els barcelonins opinessin a l’unison que certs col·lectius de persones que no es comportaven bé. Va afavorir els judicis intolerants en comptes de promocionar el respecte, l’empatia i el diàleg com a solucions per als conflictes. Per sort, la ciutadania va més enllà dels marcs institucionals, i la vida ha posat les coses al seu lloc. Però podem dir que l’ordenança del civisme és una mala llei que cal retirar.
(Carta 267)
Publicat com a mínim: La Garrotxa al Dia, Diari Ara, Setmanari La Directa, El Triangle (carta destacada), Línia Sant Martí, El Temps, El Pergamí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada