7 d’abril de 2011

EL CATALANISME EN LA NOVA FASE

Aconseguir una gran manifestació és producte de sentiment i rauxa, però l’organització acurada de les consultes sobiranistes és producte de sentiment i seny. I entre el seny i la rauxa, començo a pensar que sí veuré en vida la creació d'un estat català dins de l'UE. Perquè no m'esperava escoltar, com estic escoltant, que molts que deien ser catalans autonomistes passessin a reivindicar-se desacomplexadament com a independentistes. I considero que és molt important que siguem conscients que hi ha dos aspectes que estan beneficiant molt al nou catalanisme no submís: la llengua i les consultes. I les dues per un mateix motiu: el catalanisme està esdevenint una identitat que incorpora dinàmicament a totes les persones que estimen aquesta societat. La senyora Ángeles vinguda d’Extremadura i en Sidi vingut de Mauritània avui no parlen català perquè van arribar al nostre país fa 30 anys, quan el català era molt secundari. En canvi, la Mariela d'Argentina i en Rachid del Marroc estan aprenent el català perquè han arribat fa un parell d'anys. El català ara és "important" i els nous immigrants l'aprenen, el gaudeixen i se senten d'aquí i els sentim d'aquí també a través d'ell. Per altra banda, les consultes beuen, en part, del que vam treballar a la Consulta per l'Abolició del Deute Extern dels països empobrits del 2000, on vam estipular que els joves entre 16 i 18 anys i els immigrants podien votar-hi. I això està creant una manera molt oberta d'entendre la futura etapa. No estem demanant una Catalunya de catalans amb pedigrí, sinó que convidem a tothom a viure la identitat catalana sense renunciar a les altres identitats que cadascú tingui, perquè les identitats poden ser múltiples i complementàries. Les consultes podrien haver estat destinades als indígenes catalans, però no ho són, són consultes de totes i tots, i aquest enfocament tan integrador ens vacuna contra xovinismes i racismes. Ningú ha de sentir que un nou estat el privarà de mantenir llaços amb Marroc, Argentina o Espanya, simplement passarà que serem un territori que prendrà les seves pròpies decisions. I per a mi és molt important que aquest nou estat no es limiti a copiar els vells models europeus, sinó que aprofiti el fet d'haver-se creat al segle XXI. L'hem de construir democràtic en un sentit ampli, que fomenti l'alfabetització política, que begui de l'arrel anarquista en el sentit que el poder resideixi en el poble i que aquest s'organitzi en múltiples formes per participar fluidament desterrant la supremacia oligàrquica dels rics, que garanteixi la igualtat d'oportunitats, que respecti els drets humans, que no inverteixi en un exèrcit, i que superi el model d'estat del benestar assistencialista per esdevenir una societat del benestar amb un teixit social empoderat. L'objectiu no ha de ser tenir un estat, sinó que l'objectiu ha de ser que el nou estat permeti posar les bases per a una societat socialment justa a partir de la seva identitat rica i pluralment enriquida.

(Carta 266)


Publicat com a mínim a: L'independent de Barberà, Lo Banyut de l'Alt Urgell (publicat com a article).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada