El PP, partit hereu del franquisme, se sent culpable envers l'abandó del protectorat del Sahara i es mostra més actiu i reivindicatiu pel que fa a l'exigència del dret al referèndum d'autodeterminació del poble saharaui. Paradoxalment, el partit dels "socialistes" mira cap a una altra banda. ¿Serà que volent-se desvincular del franquisme, no vol responsabilitzar-se del fet que el règim no va defensar el Sahara davant la invasió marroquina? ¿Serà que és un partit temerós de l'enuig del veí del sud per la suposada col·laboració en la hipòcrita lluita contra la immigració? ¿Serà que defuig contrariar a França i els EEUU, aliats de la monarquia alauita? ¿Serà que no volen modificar la situació actual de la que Repsol es beneficia explotant els sulfats saharauis? ¿Ni tampoc perjudicar els interessos al Marroc de Sol Melià i de Telefonica? Toca el voraviu que un alt executiu del partit sigui tan explícit: "Hay que buscar el equilibrio entre los principios y los intereses". ¿Com volen que els creiem amb entelèquies com l'Aliança de Civilitzacions, si la manca de voluntat política i els propis fets les buiden de contingut? Al PSOE no estan clars ni són valents per defensar principis, i llavors la potència dels interessos econòmics els enfonsa en aigües neoliberals amb conivència amb el poder econòmic. Ells diran que d'altra manera no podrien governar, però nosaltres els podem replicar que no són dignes del nom que porten, tant per socialistes, com per obrers. Espanya no s'hauria d'intimidar enterrant els drets humans sota interessos econòmics. És l'hora d'una política de no-aceptació valenta davant del Marroc: aïllant-lo diplomàticament, censurant-lo econòmicament i allunyant-lo de la UE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada