No voto amb entusiasme sinó per estratègia. Ho faig pel partit que em sembla menys dolent i, a partir d'aquí, acciono des dels moviments socials però, com a mínim, intento que el govern sigui el menys de dretes possible. La dreta fa el mateix: mai s'abstenen i, després de votar els seus, activen des de la seva capacitat de pressió. Algunes reflexions: 1- Votar en blanc dóna el vot als partits grans que són els responsables d'utilitzar la política per beneficiar als poderosos. 2- Abstenir-se disminueix el número total de vots i fa que el llindar del 3% per treure escons s'aconsegueixi amb menys vots. I en aquestes eleccions hi ha partits petits, com Ciutadans o Plataforma per Catalunya, que seria perillós que entressin i poguessin comptar, com Ciutadans aquest cop, amb els espais mediàtics amplis. 3- Em sembla que el govern de CiU arriba sense crear gens d'alarma, però és el bastió de la dreta i, com a tal, vol reduir impostos i reduir la despesa social. I a més, ho farà sense cost polític perquè n'atribuirà la responsabilitat al tripartit, és a dir que tindrà la coartada perfecta per inflingir molt de mal a la societat. 4- I no ho impedirà Montilla ja que, en negar el tripartit, deixa el camí lliure a Mas. El PSC és part del PSOE, i a banda que li molesta ERC, sobretot a Zapatero li convé que governi CiU perquè, al Parlament espanyol, ja compten amb els vots del PSC (Zapatero en una entrevista: "¿Cómo quiere que el PSC no apoye mi presupuesto? ¡Si son de mi propio partido!"), però poden aconseguir el suport de CiU a canvi de recolzaments puntuals a Catalunya. I és clar que voldrien manar a Catalunya, però li interessa més mana a Espanya i Zapatero sap que ho tindrà impossible si s'entrebanca continuament al final de la legislatura per la manca de suport parlamentari, de manera que sacrificarà Catalunya a mans de CiU. 5- Està clar que votar no ens permetrà dimitir de la lluita...
Publicat com a mínim a: Diari La Marina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada