“SOM UNA NACIÓ”, ÉS CLAR QUE SÍ!

Resulta que el poble català, que conforma una nació, no vol acceptar el fre que sistemàticament li imposa l’Estat espanyol al qual conjunturalment pertany. I és que la protesta existeix precisament pel fet que Catalunya se sent una nació. No per l’Estatut en si, ja que també sortirem al carrer els que vam votar contra aquest estatut esquilat. Llavors, és inconcebible que en Montilla vulgui anar al davant de la manifestació i que, a més, vulgui imposar rera quin lema hem de marxar tots plegats. La manifestació l’ha convocat la societat civil, per tant, no hem de cedir ni un mil·límetre al xantatge institucional. Abans, quan s’organitzava una manifestació, els polítics aconseguien posar-se al capdavant amb l'excusa de donar-li importància i així sortien a la foto. Però aquesta mala costum es va modificar durant l’auge de les mobilitzacions antiglobalització (contra el Banc Mundial, contra l’FMI, contra l’Europa del Capital, contra el PHN, contra la guerra...) perquè es va aconseguir que les manifestacions fossin encapçalades per gent normal mobilitzada i que els polítics marxessin dins la mani com un més. I és que el carrer és de la gent. Els polítics han de fer la seva feina on toca i el que no hauríem de tolerar és que vinguin al carrer a fer-se veure. Per exemple, ara en Montilla es fa l’enutjat davant la sentència de l’Estatut per no enfonsar-se electoralment davant de CiU, però al mateix temps vol diluir la reacció ciutadana perquè és del PSOE i no vol donar ales al poble català. I nosaltres hem de dir ben clar: “Ens volem manifestar clamant que som una nació amb dret a decidir. Que no ens ho negui el President de Catalunya!”

(Carta 257)

Publicada com a mínim a: Diari de Tarragona, L'independent de Gràcia, L'independent de Sant Adrià.