FA 10 ANYS...

El 12 de març del 2000, paral·lelament a les eleccions generals, 20.000 persones de tot l'Estat (10.000 a Catalunya) van organitzar la Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern. Aquest deute que els països empobrits paguen als països enriquits fa impossible que els primers puguin adoptar polítiques socials, perquè els roba recursos i perquè els obliga a adoptar models neoliberals. I no és caritat, sinó que aquests deutes financers estan sobradament retornats, però consten com a impagats pels abusius interessos. En tot cas, l’impagat és el col·losal deute històric de les metròpolis vers les ex-colònies, que actualment prossegueix, en forma de deutes socials i ecològics, amb l’expoliació que practiquen les transnacionals en aquests països. Llavors, a tot l’Estat, més d'1 milió de persones van pronunciar-se en un 96% a favor de l'abolició del deute extern. A Catalunya, la consulta va desbordar totes les expectatives i més de mig milió de persones van votar-hi en 212 municipis. Per primera vegada, ho van poder fer els joves de més de 16 anys i les persones nouvingudes, amb o sense papers. Us sona familiar això? Òbviament el poble, malgrat el banalitzin dient que només li interessa la crisi, acumula experiències i formes d'autoorganització, i les consultes independentistes han après de les del deute extern, incorporant així elements de rabiosa vanguàrdia política i social. Perquè no podrem caminar en un procés de globalització creixent sense apuntalar-nos a partir de la pròpia identitat -a Catalunya la catalana-, però al mateix temps, no servirà una identitat estàtica i impermeable. I no hi ha millor exemple concret d’una identitat catalana dinàmica i permeable que convidar tots els vinguts, els nouvinguts i els vellvinguts, a participar en les consultes que pregunten com vol ser el nostre país, cosa que expressa que els considerem com a part del nostre poble i els convidem a contribuir al desenvolupament de la identitat catalana d'avui i de demà per a totes i tots. Així és com el poble organitzat i madur acull els nouvinguts, que contrasta amb propostes com la de l'empadronament de Vic, indignes democràticament, i que deixen en evidència uns partits majoritaris als que només els interessa acaparar el poder i, per fer-ho, no dubten a explotar les reaccions més fòbiques i excloents d'una part de la societat que precisament és víctima de la desorganització i despolitització a la que han estat conduïts intencionadament per l'oligàrquia econòmica i política.

(Carta 253)

Publicat com a mínim a: Diari La Marina.