22 de febrer de 2010

JOVES D'ESQUERRES QUE SERAN ADULTS DE DRETES?

Una noia de 18 anys m'explicava que era idealista i d'esquerres i em preguntava si seria veritat el que molta gent li apuntava: que també ella de gran seria de dretes. Amb vint anys més que ella, vaig entomar el repte de respondre-li. Us ho comparteixo. Si bé és veritat que aquest viratge ideològic es dóna en la vida de moltes persones, potser cal afinar més per anar a l'arrel. Primer: Sí crec que, en la meva joventut, veia les coses blanques o negres, i criticava iradament contra tot el que em semblava injust. Amb els anys, fruit de l'experiència, el meu punt de vista va guanyant en matisos i, entre el blanc i el negre, ara hi descobreixo un ventall de grisos. I això pot donar la impressió que no veig les coses tan clares com abans, però en realitat suposa tot el contrari. Em considero ara més d'esquerres que abans. Sento que les meves conviccions pouen més dins meu, tot i que és veritat que no m'enceguen, ni fan que m'expressi d'una manera que faci que les meves opinions siguin incomprensibles per a la gent que no comparteix el meu punt de vista. Entenc més el món, i crec que faig entendre més la meva posició al món. Dit això, el que realment em sembla que fa que molta gent experimenti el famós viratge a la dreta un cop agafen responsabilitats, prosperen econòmicament, formen una família, etc... és més aviat el següent: A casa nostra hi ha una mena d'esquerra sociològica molt estesa que diferencio de l'esquerra ideològica. Per mi la gent d'esquerres ideològicament, ho són per experiència personal i presa de posició en la vida en base a uns ideals, valors i esperances molt íntimes. Crec que aquesta gent difícilment esdevindran de dretes i en conec exemples que ho corroboren. En canvi, la gent que és d'esquerres sociològicament, no ho són tant per conviccions personals, sinó perquè socialment és ben vist, té bona premsa, perquè al seu entorn la gent és d'esquerres, i lliga també òbviament amb aspectes psicològics de la joventut, com amb aquesta visió en blanc i negre que explicava. Però sobretot, s'és d'esquerres perquè tots els joves ho som. Aquesta gent creu ser d'esquerres, i sobretot fan esforç en presentar-se (públicament) com d'esquerres, més que en fer esforços (privadament) per ser coherents amb allò que pensen. Una observació acurada permet descobrir-hi clarament actituds incoherents, egoistes i que busquen la comoditat, i això s'imposa als intents militants de qualsevol persona que, essent d'esquerres, es debat internament per lluitar, allà on sigui, a la recerca de la justícia. Aquesta esquerra sociològica, poc apuntalada ideològicament i amb poques conviccions i compromisos constitutius de la pròpia identitat, molt possiblement faran una deriva cap a la dreta alhora que justifiquin el seu egoisme i la recerca d'una vida còmoda.

(Carta 252)

Publicat com a mínim a: El Periódico (carta destacada), El Punt, Directa, Diari de Tarragona, Wanafrica.

Interessant!!:

La carta publicada a El Periódico (per cert, com sempre que aquest diari em publica alguna carta va aparèixer retallada: "Dels joves esquerrans als adults de dretes"
) va estimular l'escriptora catalana NAJAT El Hachmi a publicar un article el 16/03/2010 titulat "Què és ser d'esquerres avui?" o en aquest altre enllaç on fa referència a la carta.

Tot i que potser la versió retallada de la carta va fer que interpretés malament el que volia dir amb "esquerra sociològica", és a dir, ser d'esquerres més perquè el teu grup social ho és i és el que queda bé, que perquè tinguis fermes conviccions d'esquerres.

Però en tot cas, moltes gràcies a la Najat per seguir el fil del debat que jo apuntava. Gràcies i Shukran! ;-)

Un altre escriptor a El Singular Digital.cat respon críticament a la Naja: "Què és ser d'esquerres avui?".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada