17 de juny de 2009

ELECCIONS I TELEVISIÓ

L’experiència de les eleccions és una mica decepcionant. Els noticiaris en van plens, i sembla que sigui molt important, però passen i llavors desapareixen del mapa amb poca reflexió de fons. Per això, ara que han passat uns dies vull fer algunes reflexions en veu alta. Com últimament, he anat escoltant que els periodistes no signen noticiaris perquè diuen que se’ls imposen quotes de pantalla segons resultats electorals. Ells voldrien decidir què és noticia i què no amb criteris informatius i no electorals. A mi també m’agradaria que hi hagués més informació i menys propaganda i politiqueig de baix perfil. Però no se si els periodistes serien els garants d’això. Dos exemples: 1) L’últim dia d’informacions electorals TV3 va fer un resum del temps dedicat a cada opció electoral. Era un bon moment per demostrar aquesta sensibilitat en contra que els resultats electorals marquin el temps dedicat a la televisió pública de Catalunya, però només van parlar dels sis partits amb representació parlamentària. Ni un comentari de tots els partits que també concorren i que no han disposat de temps en els informatius. 2) Vagi per endavant que sóc d’esquerres i, precisament per això, estic molt descontent amb la falsedat del partit dels socialistes que es presenta com a força d’esquerres i no és ni social-demòcrata sinó purament social-liberal. Aclarit això, us explicaré que un amic ha seguit els discursos de Josep Borrell en la campanya electoral i ha comprovat com cap mitjà de comunicació ha informat de cap de les propostes polítiques que presentava, sinó que només se n’han referit quan parlava malament del Vidal-Quadras. Sí cal que hi hagi altres criteris a part de l’electoral, però més aviat caldria sotmetre la informació als interessos de la gent, habilitant algun mitjà de participació dels ciutadans, i no a través de la majoria dels periodistes que formen part del problema de la banalització de la comunicació.

(Carta 243)

Publicat com a mínim a: Gente Barcelona.

2 comentaris:

  1. PSC social-liberal?
    Per casualitat fumes haixíx noi?

    ResponElimina
  2. No, no fumo haixís ni cap altra droga. Intento cuidar la meva salut física i mental. Per altra banda, jo sí crec que el PSC és un partit social-liberal. Això entenc que vol dir que parteix de creure en una economia capitalista de mercat neoliberal, però al mateix temps pensa que cal adoptar certes mesures socials mínimes per protegir els més desfavorits. Per mi, aquesta postura es queda molt curta des d'una perspectiva d'esquerres perquè finalment un mercat lliure sempre genera masses injustícies impossibles de corregir des de polítiques socials, per altra banda també massa tímides.

    ResponElimina