26 de maig del 2009

NOUS VENTS...

Quan ens pensàvem que en la modernitat tot era diferent... Descobrim que el funcionament intrínsec de les coses no ha variat tant com pensàvem i que, si volem viure en un món més just per a tothom, no hi ha fórmules noves. Ens donen exemples, a Veneçuela, on Chávez anuncia la reestatalització d’algunes indústries estratègiques, en un gest que, com sempre, s’ha intentat desprestigiar per part dels mitjans de comunicació, però com ell mateix argumenta: “Aquí farem el que s’hagi de fer, no ens importa absolutament gens el que diguin els burgesos del món”. I per als que desestimen, per prepotència, el que no ve d’occident, posarem un exemple d’EEUU: 40 destacats economistes nordamericans (entre ells els Premis Nobel Arrow, Sollow i Stiglitz) defensen, en un manifest, la resindicalització de la vida econòmica. És necessari que els treballadors reivindiquin més per reequilibrar una balança que es descompensa generant masses injustícies. Aquests signes, que es multipliquen arreu i que s’amplifiquen gràcies a una crisis que treu el vel dels ulls, indiquen que comencem a abandonar la fe messiànica en el neoliberalisme, en el lliure mercat, en el dogma que els estats s’han de retirar de l’economia, en la idea falsa que ja no hi ha lluita de classes, o de la bondat de les privatitzacions, de la desregulació laboral, o de l'aversió vers els sindicats. Si els sindicats s'han deixat colonitzar mentalment per les idees neoliberals, no hem d’inhibir-nos i deixar-los disvirtuar-se fins que tots estiguem desenganyats i desanimats, sinó que se’ls ha d’exigir redireccionar el seu rumb i defensar la justícia social! I, si no ens agraden els sindicats, haurem de formar organitzacions laborals horitzontals, assembleàries i combatives, perquè si no, ens tocarà aguantar-ho tot i deixar-nos exprimir sense contemplacions per conservar un miserable sou que ens permeti anar pagant la hipoteca durant tota la vida. No hi ha receptes màgiques, no podrem aconseguir justícia sense esforçar-nos, mai va ser així, ni mai ho serà.

(Carta 242)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada