MONTILLA OPINA SOBRE LA CRISIS

Fa uns dies, el President de la Generalitat va opinar, davant d'un auditori format per empresaris, sobre com creu que s'ha d'afrontar la crisis. Va blandir algunes evidències, però també va deixar caure que creu que caldria revisar alguns aspectes de l'estat del benestar, encara que no es va atrevir a avançar-ne retallades. Això em fa pensar que, quan va ser investit, algunes veus des del catalanisme (mesquines al meu entendre, sinó directament racistes) van argumentar que era inadequat com a màxima autoritat de Catalunya per haver-ne nascut fora. Des del meu independentisme (desitjo un estat propi dins de l'UE, basat únicament en un sa sentit de sobirania, sense cap esperit de revenja per les injustícies i incomprensió patides dins de l'Estat espanyol i, en canvi, amb un gran desig d'interacció fraternal amb els territoris veïns de la península, de França i d'ambdues ribes del Mediterrani) no em sembla inadequat Montilla, com a President de la Generalitat, per la seva procedència andalusa, ans el contrari, i encara estaré més satisfet el dia que tinguem una Presidenta de la Generalitat anomenada Fátima, que sigui laica, que parli català i altres llengües, i que, per exemple, aporti al seu mandat la generositat pròpia de la cultura magrebí. Però sí em sembla inadequat Josep Montilla com a President de la Generalitat d'un tripartit d'esquerres i d'un partit que suposadament és socialista si ens hem de guiar pel seu nom. Ho explico amb una metàfora: No aprovaria la postura d'uns pares que esgrimissin que, disposant de pocs aliments degut a una crisis familiar, mantindríen les racions per als fills grans (menys encara si coincidís que aquests fossin els més egoistes -ja se sap que hi ha tot tipus de germans...-) però que reduirien les racions per als fills més petits i desfavorits. Un veritable President de la Generalitat d'esquerres hauria de garantir que els fills petits mantinguessin intactes les seves “racions”. Proposar de reduir un, ja de per si, minso estat del benestar per guanyar-se la simpatia d'empresaris i banquers, em sembla totalment indigne. Que dimiteixi o que el PSC es presenti amb unes sigles i posicionament polític que siguin honestos amb els electors.

(Carta 230)

Publicat com a mínim a: El Punt