El que va passar a l’última manifestació va obligar als polítics a canviar el discurs oficial. De: “Són una minoria d’estudiants violents” van haver de passar a: “Aquest cop, els estudiants no s’han volgut enfrontar als Mossos i han controlat els individus violents”. Però, si haguessin estat veritablement sincers, haurien dit: “Malgrat els polítics apostàvem altra vegada per la confrontació, perquè desvirtua les protestes, i malgrat havíem enviat els Mossos a tallar carrers i a exhibir-se intimidatoriament per encendre els ànims, els estudiants no van caure en la provocació i, en escollir un itinerari sense policia, no hi va haver aldarulls i no vam poder desviar l’atenció amb el sang i fetge”. Perquè no és gratuït que els ciutadans s’hagin adonat que no saben gairebé res del Pla Bolonya tret que ve d’Europa. És que els polítics han amagat el debat, com fan amb tants altres temes, per això hem d’agrair a aquesta minoria d’estudiants que hagin impedit que el tema s’aprovés sense ni adonar-nos-en. Resumidament el Pla té virtuts (s’avança en el reconeixement dels títols a nivell europeu i permet la mobilitat d’estudiants i professors, i també incorpora metodologies didàctiques que van més enllà de la tradicional classe magistral) i té defectes (es camina cap a un model anglosaxó amb carreres més curtes, que perdran valor en el món laboral, i amb uns màsters posteriors que són el que es valorarà i que seran privats). En definitiva, penso que els beneficis del Pla Bolonya no fan bo el Pla al complert, ja que serien mesures que es podrien adoptar al marge de si s’accepta el conjunt del Pla Bolonya o no. I, en canvi, acceptar tot el que implica Bolonya conté perills inquietants. Hem vist millorar la democràcia al permetre’s que grans capes socials desfavorides puguessin accedir al màxim nivell educatiu, però estem a punt de desfer camí en desvalorar la universitat generalista i encaminar-nos cap a un model elitista en el que els més rics tindran encara més avantatge. Per sortir al pas, els polítics asseguren que hi haurà beques però, més encara en un context de crisis econòmica, això pot quedar en poc més que paper mullat perquè és molt poc concret aquest compromís que assumeix l’Administració. Si volen aprovar Bolonya, que també aprovin una llei, que no deixi ambigüetats, per la qual els màsters hagin de ser públics.
(Carta 231)
Publicat a: L'independent de Gràcia (publicat com a article), Comarques, L'Eixida, Diari de Girona, Público, Estrella Digital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada