ENDEVINALLA

En el país que us descriuré hi havia rics i pobres molt pobres. En un moment donat els pobres van començar a reivindicar canvis i això va propiciar una guerra civil. Segons la meva manera d’interpretar: un bàndol, amb un exèrcit disciplinat, jeràrquic i flagrantment vulnerador de drets humans, defensava els interessos dels poderosos tractant d’impedir els canvis; l’altre bàndol era més desorganitzat i idealista i, tot i que va incórrer en alguns errors i crims, crec que és just reconèixer que el seu motor era honest i legítim: intentar fer més justa la societat. I aquesta empresa, que mai és fàcil, encara ho és menys en un ambient de dificultats. Però la guerra va acabar i els de sempre van continuar manant. Amb els anys es van obrir espais de llibertat i van donar-se les condicions perquè l’”esquerra” arribés al poder. Però com que el poder va imposar que “tots dos bàndols havien fet coses injustes, i era millor no remoure el passat” i que “calia passar pàgina”, no es va condemnar el bàndol repressor i antidemocràtic, i la dreta ha continuat amb la mateixa identitat de fons, mentre l’”esquerra” no s’ha atrevit a desmarcar-se suficientment. Bé, heu endevinat el país? Com? Que penseu que el país és Espanya... No, no, us equivoqueu. Jo m’estava referint a El Salvador, el país que estic visitant. La flagrant pobresa va portar, als anys 70, a abandonar la resignació, de la mà de la teologia de l’alliberament, i a reivindicar pacíficament, cosa que va desencadenar una ferotge repressió per part de l’exèrcit, la policia i els paramilitars. Aquesta repressió va originar una insurgència popular revolucionària encarnada en l’FMLN. El genocidi de l’exèrcit va continuar, fins que el 1992 es van signar uns acords de pau que no van permetre revisar el passat i, per tant, ARENA ha continuat essent un partit de dretes molt més cavernícola i prepotent que els dels països veïns, i ha seguit governant en benefici dels rics i les multinacionals mentre el poble ha restat en la misèria absoluta. Finalment, malgrat les manipuladores campanyes de la dreta (“que vénen els comunistes!”), sembla que l’FMLN guanyarà les properes eleccions. Però tot indica que no s’atrevirà a aplicar les mesures que farien falta per eliminar els privilegis abusius sinó que es limitarà a endegar tímides mesures redistributives. De totes maneres, ara que ho analitzo, sí que entenc que hagueu pensat en Espanya: tampoc es va jutjar el franquisme, com sí s’ha fet amb el nazisme alemany i el feixisme italià, i llavors el PP ha mantingut el llegat ranci, ultraconservador i antidemocràtic. I això, al mateix temps, ha influït a l’”esquerra” possibilista del PSOE que no s’ha sabut distanciar del PP i que, per tant, no ha impulsat veritables polítiques d’esquerres, sinó que s’ha limitat a un frustrant social-liberalisme.

(Carta 221)