M'interessa molt la política, però entesa com el conjunt de decisions socials respecte a com volem viure i quins drets volem que la nostra societat garanteixi. A la llum d'aquesta concepció, les persones amb consciència crítica i les organitzacions socials també fan política. Per tant no em considero apolític. De fet, molts dels que se'n consideren és respecte als partits polítics. En aquest sentit, tampoc em sento apolític, malgrat també em fastiguegi aquesta vida política de safareig mancada de veritables debats, perquè penso que, en les institucions polítiques, s'hi decideixen coses massa importants per a la nostra vida quotidiana com per deixar-ho en mans dels polítics i les pressions que reben del poder econòmic. Per tant, ja em vaig mentalitzant del que vindrà en la política partidista: la crisis farà que el PP guanyi intenció de vot, i el PSOE -com ha vingut fent descaradament en les últimes eleccions- ens voldrà atreure amb la més burda manipulació: "Vigileu que ve el PP!". I em sembla que ja va sent hora que es prepari una alternativa d'esquerres forta que ens permeti escapar d'aquest bipartidisme claustrofòbic. A Catalunya hi ha més pluralisme, però en realitat tampoc sortim d'un altre bipartidisme: el de CiU i PSC. Crec que s'ha de fer una aposta forta d'esquerres, amb ambició, abandonant velles pràctiques i discursos obsolets, creant debats de fons, actuant amb intel·ligència i aprofitant l'impuls i criticitat que surt de les organitzacions socials. Aquestes podrien buscar un punt d'equilibri (semblant al de l'MST al Brasil) entre la seva independència -imprescindible per seguir sent moviments socials- i la seva contribució desacomplexada i valenta a un projecte d'esquerres transformador. No se si IU pot arribar a ser aquest projecte, però està clar que en cal un o viurem eternament entre el dolent i el pitjor.
(Carta 219)
Publicat com a mínim a: Diario de Notícias de Navarra, L'Eixida, Independent de Barberà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada