EL PROCÉS DE BOLONYA

Es tracta d’un conjunt de mesures per aconseguir un Espai Europeu d’Ensenyament Superior. El procés sembla força irreversible, malgrat que ja porta cinc manifestacions en contra i una tancada a la UAB, que el rector va fer desallotjar per la policia, com en el franquisme, perquè suposadament hi havia estudiants violents, cosa que no s’ha demostrat. Podrien dimitir Lluís Ferrer (el rector), Saura (cap teòric dels Mossos) i Huguet (conseller d’Innovació, Universitats i Empresa que va defensar el rector), i així sabríem que qui té poder l’ha d’exercir amb responsabilitat. Més enllà d’aquests fets vergonyosos, podem debatre sobre el model Bolonya. Té aspectes positius, ja que uniformitza els títols a Europa i això afavorirà l’intercanvi universitari, i sobretot perquè proposa l’avaluació continuada i una pedagogia més dinàmica, més participativa i menys centrada en les classes magistrals. Al mateix temps millora el sistema de promoció del professorat que era tremendament endogàmic i injust. Però també conté aspectes negatius. Com que es plantegen uns primers cicles genèrics de 3-4 anys i uns màsters d’especialització d’1-2 anys, les carreres seran més intenses, per tant, serà difícil treballar i estudiar alhora. També farà falta més pressupost perquè implicarà més professors, formació del professorat i més infraestructures. En cas de no haver-hi prou finançament, les empreses privades podrien invertir-hi a canvi de contraprestacions. A més, pot succeir que els màsters privats esdevinguin els de més prestigi i que els públics siguin de menys qualitat i concebuts per als alumnes amb poca capacitat adquisitiva. Però, comptat i debatut, es podria aplicar el Procés de Bolonya, amb els seus beneficis, i eliminar-ne els aspectes negatius, ja que aquests depenen sobretot de la inversió pública que s’hi dediqui. Cal que es pressupostin les inversions necessàries en beques, ajudes, formació del professorat, màsters públics de qualitat i impedir que les empreses puguin utilitzar la universitat per al seu interès més enllà de l’interès general. El que passa és que no som a Suècia i, veient com van les coses en aquest país, és molt assenyat protestar contra un Procés de Bolonya aplicat de qualsevol manera i exigir suficient inversió pública per aconseguir una bona universitat pública, cosa que fins ara, malgrat les limitacions, ha fet molt de bé a aquest país.

(Carta 209)

Publicat com a mínim a: El Punt, L'independent de Barberà (aparegut com a article), L'independent de Sant Adrià, La Tortuga, Setmanari Directa, Avui.