15 de març de 2008

CONDUCTORS D'AUTOBUS, GRÀCIES!

Em va sorprendre descobrir que els conductors d'autobus de Barcelona no descansaven dos dies a la setmana, més encara quan conduir un vehicle públic urbà, amb passatgers, ha de ser molt estressant. I això em va fer pensar que hi deu haver moltes situacions laborals injustes que no arribem a conèixer. Als conductors se'ls ha de reconèixer la consciència i valentia d'organitzar-se, tot i que tenen la sort de treballar en una empresa pública, ja que no hi impera el regne de por de les empreses privades que fa molt més arriscades les reivindicacions. Però m’ha il·lusionat molt de veure una mobilització assambleària, respectada i ajudada per la CGT i ACTUB, al marge dels grans sindicats que s'avenien a pactar condicions inacceptables amb TMB. Al final, l'assemblea dels treballadors ha hagut de ser reconeguda com l'interlocutora, cosa que no volien acceptar de cap manera l'Ajuntament, l'empresa, CCOO i UGT, ni tampoc uns mitjans de comunicació, totalment messells al poder, que condicionaven l'opinió pública en contra, argumentant que la vaga perjudicava als usuaris. I realment molta gent humil, treballadora també, ha seguit aquest corrent contrari a la vaga criticant-la des del seu interès particular, sense entendre que una reivindicació laboral justa acabarà, a la llarga, contribuint a aconseguir millors condicions per a tots. I és que alguna gent planteja les coses com si el problema fos de qui es mobilitza i no de qui és responsable d'unes condicions laborals que haurien de ser inacceptables al segle XXI. De fet, els conductors pateixen en carn pròpia el perjudici econòmic de fer vaga i hi han arribat com a últim recurs davant la prepotència d'una empresa que té una actitud indigna d'una entitat pública. Reflexiono que, després de la dictadura, es va votar amb esperança a un govern socialista amb el que tot havien de ser meravelles. Decepcionats anys després, vam provar amb un govern del Partit Popular, però en vam sortir encara més escaldats, i vam tornar a un govern socialista. Però ja ens hem pogut adonar que, més enllà de cert talant, no han millorat massa les coses. És possible que, mobilitzacions com la dels conductors, indiquin que ens estem adonant que la millora social no ens serà regalada per cap govern, tot i que tenir els més perillosos allunyats del govern sigui desitjable, però les veritables conquestes socials no poden ser aconseguides de cap altra manera que amb lluita, organització, sacrifici i solidaritat.

(Carta 208)


Publicat com a mínim a: Público, La Tortuga, setmanari Directa, La Burxa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada