L’1 de març es faran manifestacions a 45 ciutats de tot l’Estat per reclamar el dret a l’habitatge. A Barcelona, la manifestació sortirà de Plaça Catalunya a les 17h i tindrà tres parades en les que es llegiran manifestos de denúncia, amb batucades i accions espectaculars. Però la festivitat aparent de la manifestació no hauria de confondre, doncs el problema és molt seriós i no està resolt. Els preus dels habitatges i dels lloguers segueixen estant pels núvols i essent prohibitius per a molta gent i, per altra part, els que han contret hipoteques estan ofegats per la pujada de l’Euríbor.
Com a mínim, ara es pren l’habitatge com un problema al que cal donar solució política. Però els polítics, lluny de reconsiderar la situació i canviar les regles del joc per garantir el dret a l’habitatge, s’inventen mesures electoralistes o altres com el Pacte Nacional per a l’Habitatge. Enlloc de fer sortir l’habitatge del mercat o veritablement donar una funció social als milers de pisos buits que existeixen (el famós ‘lloguer forçós’ no s’acabarà aplicant gairebé mai degut a la gran quantitat de condicions que s’han de complir), se segueix apostant per la construcció d’encara més pisos, que s’anomenen de protecció oficial, però que tenen preus altíssims i que, en pocs anys, podran vendre’s com habitatge lliure. Així, l’Administració injectarà molts diners a les constructores privades per tal d’ajudar-les en un moment de recessió per la punxada de la bombolla immobiliària. Es dediquen els recursos públics a salvar als promotors, constructors i bancs que són els que s'han estat aprofitant dels preus abusius d’aquests anys.
Mentrestant, la majoria de ciutadans es tranquil·litzen amb l’allau de promeses, però no trigarem a comprovar la seva inoperància... Altres ciutadans saben que, fins i tot si governen les esquerres, els drets no seran drets si no els exigim amb força i convicció. Per això la manifestació... Ben necessària, encara que els mitjans de comunicació s’entestin a fer-li boicot mediàtic per no perjudicar la batalla de galls electoral...
Com a mínim, ara es pren l’habitatge com un problema al que cal donar solució política. Però els polítics, lluny de reconsiderar la situació i canviar les regles del joc per garantir el dret a l’habitatge, s’inventen mesures electoralistes o altres com el Pacte Nacional per a l’Habitatge. Enlloc de fer sortir l’habitatge del mercat o veritablement donar una funció social als milers de pisos buits que existeixen (el famós ‘lloguer forçós’ no s’acabarà aplicant gairebé mai degut a la gran quantitat de condicions que s’han de complir), se segueix apostant per la construcció d’encara més pisos, que s’anomenen de protecció oficial, però que tenen preus altíssims i que, en pocs anys, podran vendre’s com habitatge lliure. Així, l’Administració injectarà molts diners a les constructores privades per tal d’ajudar-les en un moment de recessió per la punxada de la bombolla immobiliària. Es dediquen els recursos públics a salvar als promotors, constructors i bancs que són els que s'han estat aprofitant dels preus abusius d’aquests anys.
Mentrestant, la majoria de ciutadans es tranquil·litzen amb l’allau de promeses, però no trigarem a comprovar la seva inoperància... Altres ciutadans saben que, fins i tot si governen les esquerres, els drets no seran drets si no els exigim amb força i convicció. Per això la manifestació... Ben necessària, encara que els mitjans de comunicació s’entestin a fer-li boicot mediàtic per no perjudicar la batalla de galls electoral...
(Carta 205)
Publicat com a mínim a: El Periódico, La Tortuga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada