21 de febrer del 2008

GUERRA AL DRET DE VAGA

En una setmana hem vist tres vagues: sanitat, autobusos i educació, i se n'ha parlat força a l'àgora mediàtica. Alguns tertulians i articulistes han criticat les vagues per ser oportunistes ara que s'acosten eleccions, però em sembla que, lluny de desacreditar els convocants, el comentari posa en evidència que aquesta democràcia és molt sorda a les demandes ciutadanes, excepte en període preelectoral quan els candidats fan visites als mercats i es presenten com a molt receptius. El fet és que gairebé tots els comentaris de tertulians i articulistes han estat molt crítics amb les vagues, encara que començaven dient que ho feien des d'un profund respecte al dret de vaga. Però no parlaven de si hi havia motius per una vaga o no, sinó que es focalitzaven únicament en les incomoditats que se li provocarien al ciutadà mitjà. El ‘ciutadà mitjà’ (i què vol dir això? Jo en sóc?) té dret a poder fer la seva vida i és inacceptable que li trenquin aquesta rutina. Pobre ciutadà! Sort que els mitjans de comunicació vetllen per tal que no sigui pertorbat i pugui seguir el seu dia a dia anodí. Que vagin en compte els sindicats de no fer enfadar l’irat i hipersensible ‘ciutadà mitjà’! S’està posant la comoditat dels ciutadans per davant de la recerca de justícia social. En el dogma neoliberal, les vagues són pecat. I aquest enfocament s'ha convertit en la cantarella oficial des dels mitjans de comunicació. S’està abonant una postura ciutadana egoista i insolidària. És la feina bruta de generar rebuig envers els vaguistes, amplificant les incomoditats que ha provocat una vaga i connectant-ho amb una desautorització poc reflexiva dels que la fan o la convoquen. I jo em pregunto: Primer, és tan gran aquesta incomoditat puntual com per estripar-se les vestidures? Segon, els ciutadans molestats no són usuaris dels serveis i al mateix temps treballadors en altres camps? Personalment, quan pateixo els efectes d'una vaga, sincerament me n'alegro, perquè ho interpreto com que s'està lluitant per fer més justa alguna parcel·la de la societat, i això crec que acaba beneficiant-nos en general. A més, això em fa pensar en aquell conte de Bertolt Brecht, "Van venir a detenir els X, i no em vaig moure perquè jo no era X, igual amb els Y.. i al final van venir per mi i no quedava ningú per defensar-me". La societat s'està dretitzant? Els grans mitjans de comunicació tenen això com a principal missió? Serà possible que els periodistes amb vocació puguin trencar les cadenes i qüestionar les idees i opinions sospitoses d’amagar agendes ocultes?

(Carta 204)

Publicat com a mínim a:
El Periódico, L'independent de Gràcia (com a article), Revista La Directa, Revista de l'SCI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada