NACIONALITZACIÓ

Nacionalització és una paraula tabú que, tant empreses com governs (tant hi fa que siguin els conservadors com els socialdemòcrates), no volen que els ciutadans pronunciem. ¿Us sona la cançoneta neoliberal que diu que les empreses privades són més eficients que les públiques, que els empleats d’una empresa privada treballen més que els funcionaris, etc... i que per això cal anar endavant amb les privatitzacions? Doncs l’exemple de l’apagada de Barcelona ens demostra que és ben bé al contrari. Les empreses privades es creen per tenir beneficis, per tant, exprimeixen els treballadors (més enllà del llindar humanitzat, si cap llei ho impedeix) i també fan el mínim d’inversions per disminuir les despeses. Red Eléctrica Española i Fecsa-Endesa han estat invertint per sota del necessari, i ho prova que el cable que va caure estava en mal estat (primera errada, en el manteniment) i va fer saltar part del sistema (segona errada, en els dispositius de seguretat). I això ha passat en un punt, però quants punts poden estar a punt de fallar? En canvi, una empresa pública no es planteja tenir beneficis, sinó que està concebuda per garantir un bon servei que ha d’arribar a tots els ciutadans i no només a qui pot pagar, per tant, es gasta el que faci falta per assegurar el bon servei. Aquest tipus d’empreses són sobretot inqüestionables en àrees estratègiques, i no se m’acudeix altra manera de catalogar la xarxa elèctrica... Aquí hem patit aquesta apagada, però en altres països encara pateixen més per causa de les multinacionals espanyoles, com és el cas dels habitants de Nicaragua que han d'aguantar estoicament constants talls del corrent per la negativa a invertir d’Unión Fenosa. I igualment amb Iberdrola a Bolívia. La privatització dels serveis públics és una plaga que assota el món. Per tant, comencem a revertir aquests enganys ordits per la dreta i per l’”esquerra”. Diguem-ho ben alt i clar: a part de les indemnitzacions (faltaria menys) i de les multes (ja veurem si les acaben pagant...), sobretot exigim que es nacionalitzi la xarxa elèctrica i que se’n faci càrrec el govern, amb les inversions necessàries (és clar, que no passi com amb Renfe on el govern ha actuat amb tanta manca d’inversió com si d’una empresa privada es tractés). Per això hem de denunciar com a inacceptables les constants rebaixes dels impostos de l’IRPF perquè disminueixen el poder d’inversió de l’Estat. Si els polítics miren cap a una altra banda, hem de ser els ciutadans els que revertim les polítiques neoliberals que busquen els beneficis per al sector privat a costa de deixar-nos desvalguts. No és aquest el tipus de societat que volem...

(Carta 175)

Publicat com a mínim a: El Punt, Presència, Sant Andreu Informa't, Diario de Noticias de Navarra, La Malla.net, L'independent de Barberà (aparegut com a article, em qualifiquen de filòsof! jaja)