9 de juliol de 2007

IMPOSTOS

El mateix dia que vaig anar a pagar la declaració de la renda amb la satisfacció d’estar contribuint a una societat més justa, vaig llegir que el propi ministre Pedro Solbes anunciava, com si fos un tall publicitari, que en la propera legislatura aplicaran més rebaixes d’impostos fins arribar a tenir 4.000 milions d’euros menys d’ingressos. Només li faltava això a la gent que es queixa que molts empresaris fan trampes legals per acabar pagant menys del que toca, o que no tots els diners recaptats serveixen per fer escoles, hospitals, serveis socials, carreteres, trens... sinó que una bona part es malgasta en armament, protocol, luxes innecessaris, la casa reial... A banda de combatre aquests aspectes, des del govern s’hauria de promocionar el sentiment col·lectiu i la solidaritat, en comptes d’incitar la percepció individualista que els impostos representen un robatori dels nostres diners per part de l’Estat. A més, les classes populars no ens hauríem de deixar confondre perquè ens convenen molt més els serveis via impostos, que no pas rebaixes aparents de l’IRPF que ens permetin mantenir una mica de xavalla a la butxaca però que deixin la societat amb serveis públics deficients o amb serveis privatitzats que acabin havent de pagar cada usuari. En aquest sentit, les coses van maldades perquè el PSOE fa temps que busca CiU, amb qui ja es va entendre en la passada reforma fiscal per baixar la recaptació (malgrat seguir per sota de la mitjana europea) a través de reduir els tipus màxims del 45 al 43%, i disminuir l’impost de societats en 5 punts. El PP no ho va votar, perquè és l’adversari polític, però no n’ha fet cap escarafall. O ¿heu escoltat alguna picabaralla entre PP i PSOE sobre la fiscalitat? Estan molt d’acord en matèria econòmica i centren tot el debat polític en temes més emotius: el conflicte basc, l’estatut, l’assignatura per la convivència... amb molta virulència i antagonisme, però tots dos partits troben fantàstic rebaixar els impostos, afavorir als rics i als empresaris, mantenir uns serveis públics insuficients quan no poden ser directament privatitzats, i fins i tot hi ha en marxa un lent procés de privatització de la seguretat social... Tot això no ens hauria de sorprendre perquè els grans partits han acceptat ser servidors del capital i, de moment, la ciutadania no ha tingut prou informació ni prou organització per mobilitzar-se contra aquesta deriva neoliberal. Posa els pèls de punta que el cap de l’Oficina Econòmica del PSOE, el gran partit teòricament d’esquerres, sigui David Taguas, ex-assessor econòmic del BBVA. Caldrà sense falta que comencem a informar-nos, organitzar-nos i mobilitzar-nos...

(Carta 173)

Publicat com a mínim a: destacat a El Punt, Diari de Tarragona, Estrella Digital, L'independent de Barberà, L'independent de Sant Adrià (
aparegut com a article), L'independent de Gràcia (aparegut com a article), La Malla.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada