17 de març de 2007

ESTATUT, DEMOCRÀCIA I VENEÇUELA

El nou Estatut serà una demostració de la poca profunditat de la nostra democràcia.

Primer: Va ser elaborat al Parlament català com una negociació entre partits polítics. Molta gent no ho trobarà poc democràtic perquè ens han convençut que la democràcia és això: votar uns partits perquè ells prenguin les decisions. Però a mi m'hagués agradat que s'hagués aprofitat l'ocasió per caminar cap a una democràcia amb participació activa dels ciutadans. Tot i la iniciativa d'ICV-EUiA d'intentar incorporar propostes ciutadanes, el conjunt de partits no van secundar realment aquesta via i va restar bastant testimonial. La proposta d'Estatut va ser aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya, cosa que ens ha de fer pensar que ja estava bastant rebaixada per permetre la incorporació de partits molt diferents.

Segon: La proposta catalana no va ésser respectada al Senat i al Parlament espanyols, sinó que, contradient la seva paraula, en Zapatero hi va ficar cullerada i per culpa de la desunió dels partits catalans i la venta de rebaixes que en va fer CiU, es va aprovar un Estatut devaluat. El poble català llavors reivindicava l'Estatut aprovat pel 90% del Parlament català, però davant la dicotomia d'acceptar aquest Estatut esquilat o no quedar-se amb l’anterior, va votar afirmativament, però sense massa il·lusió, en el referèndum de l'Estatut.

Tercer: Quan estàvem comprovant que els capítols econòmics no impedien un finançament insuficient i amb tots els entrebancs possibles per part de l'Estat, rebem amb sorpresa la notícia que potser el Tribunal Constitucional rebaixarà encara més l'Estatut. I, és clar, al final, haurem d'acabar reclamant que es conservi l'Estatut tal i com està d'esquiladet, com si estiguéssim encantats amb el seu contingut...

En contrast amb això, a Veneçuela, on el tant criticat Chávez ha guanyat vuit conteses electorals en vuit anys, estan fent camí amb un model polític on els Comitès de Barri, sempre que hagin fet un procés obert i participatiu, tenen un paper igual o superior al dels alcaldes a l'hora de decidir què s'ha de fer als barris. Caldrà veure si acaba guanyant el model participatiu o el representatiu, però com a mínim hi ha un debat social sobre el que vol dir democràcia i propostes per fer-la evolucionar.

(Carta 156)

Publicat com a mínim a: el3.org, Presència, Estrella Digital, L'independent de Sant Adrià (aparegut com a article).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada