16 de juny de 2006

ESTATUT D'ESQUERRES?

Sóc professor de secundària i activista social. Vaig votar per un partit d'esquerres, vaig veure amb molt bons ulls un tripartit d'esquerres i desitjava que aquest govern elaborés un Estatut d'esquerres. Deixant de banda els temes estrelles, com el nul reconeixement de la nostre caràcter nacional dins d'una suposada Espanya plurinacional, gairebé trenta anys després de la dictadura del general Francisco Franco, o com la continuació de la desagnació excessiva de Catalunya en pro de la necessària solidaritat interterritorial, em fixo en un tema que conec a fons i del qual visc: L'educació. Llegeixo a la proposta d'Estatut que els centres públics hauran d'ofertar l'assignatura de religió als alumnes dels pares que ho demanin. També hi llegeixo que queda acceptada estatutàriament la doble xarxa educativa: una de pública per als pobres i una de privada, concertada amb fons públics, que no ens enganyem amb suposades llibertats, sempre ha tingut un caràcter elitista, que és el que es ven als benintencionats pares desitjosos del millor per als seus fills (ei, que els pares pobres també tenen dret a voler el millor pels seus fills!). I no m'oposo a una assignatura d'història de les religions. Ni m'oposo a que hi hagi temporalment una doble xarxa, amb centres privats finançats amb diners públics, una herència de CiU que no es pot bandejar de cop perquè crearia una crisis massa forta, però que desitjaria que aquesta anomalia anés rescindint cap a una situació amb una sola xarxa pública, i si algú vol ensenyament elitista, que se'l pagui de la seva butxaca. El que sí que trobo aberrant és que aquest doble model educatiu quedi fixat pels propers trenta anys a través de l'Estatut, independentment de si surten elegits governs de dretes o d'esquerres. No és un Estatut social perquè es va cedir massa per incorporar el suport de CiU, amb la ironia que han estat precisament ells els que han decidit la forma final de l'Estatut en el mano a mano amb Zapatero, renunciant i decidint en nom de tot el poble català, en una clara usurpació de poder, cedint a les exigències de l'espanyolisme del PSOE (en la negociació) i del PP (en una antidemocràtica intoxicació mediàtica).

(Carta 134)

Publicat com a mínim a: El Punt Diari 20-06-2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada