20 d’octubre de 2005

INCIVISME SURREALISTA PER PODER REPRIMIR

Barcelona no és gens incívica, però com que té un gran nombre d'habitants, sempre hi ha centenars de casos puntuals que es poden magnificar i que, amb una mica de bombo mediàtic, troben eco en la societat gràcies al sentiment de por, un dels més incontrolables. Ara descobrim que la polèmica servia per preparar el terreny per a una ordenança municipal amb la filosofia de la "Tolerància Zero". Volen penalitzar orinar, escupir, vomitar, el 'botellón', vendre top manta, oferir prostitució al carrer, etc... Els gestors de Barcelona, preocupats prioritariament per la imatge d'una ciutat aparador, prefereixen amagar la cara lletja de la societat a garantir els drets civils. Fixeu-vos que traspassen a la ciutadania la responsabilitat de problemes, la solució dels quals es trobaria principalment en les polítiques socials de l'Administració. Prohibeixen orinar al carrer, enlloc d'instal·lar suficients orinaris públics. Multaran la prostitució al carrer, però no els preocupa la prostitució en locals, i per suposat no pensen en programes socials de protecció d'aquestes dones (moltes immigrants sense papers) o d'oficis alternatius. Prohibeixen el top manta enlloc d'acceptar que fracassen a oferir programes d'incersió laboral que arribin als immigrants sense papers. Multaran el 'botellón' enlloc de trobar l'espai per aquesta i altres alternatives a la cultura de l'oci consumista. Trobem molt poc il·lusionant la política quan, fins i tot, els partits d'"esquerres" són neoliberals i repressius. El que jo trobo incívic és la irresponsabilitat dels polítics d'induir por a la bona gent amb polèmiques falses com l'incivisme, la inseguretat ciutadana o els perills de la immigració. És incívic el preu de l'habitatge, un dret humà que les administracions no garanteixen, així com sí van dilapidar milions en el Fòrum de les Cultures. També és incívic el comportament prepotent contra uns joves que vaig observar per part de dos policies envalentonats per la política de la mà dura. També ho és que en Ricard Gomà, regidor de Benestar Social, s'hagi hagut de barallar amb tot l'Ajuntament per millorar les polítiques socials. Així com és incívic que la Imma Mayol estigui privatitzant Parcs i Jardins. I sobretot trobo incíviques les comissions del 3% o més en els contractes de la Generalitat o de l'Ajuntament de Barcelona.

(Carta 100)

Publicat com a mínim a: 26-10-05 El 3 de Sants, 2?-10-05 El Periódico

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada