EL CIVISME A BARCELONA

No és el primer any que, en tornar de vacances, em trobo amb un gran debat sobre l'incivisme, al meu entendre artificialment creat pels polítics i pels mitjans de comunicació. Sense voler negar que, com a tot arreu, a Barcelona es donen conductes incíviques puntuals, no ho considero un problema central en la nostra vida urbana. Al contrari, crec que la gent és força cívica, i des dels centres educatius (sóc professor de secundària) ja fa temps que treballem per fomentar en els joves una relació sana amb un mateix, amb els altres i amb l'entorn. I em desagrada com, de vegades, les institucions conceben la seva relació amb els ciutadans, per exemple en les manifestacions i en molts actes populars (i m'han explicat que enguany a les Festes de Gràcia s'ha repetit), on constato que no falta més policia sinó que en sobra: excés desafiant de furgonetes antidisturbis i fins i tot helicópters policials que sobrevolen la ciutat com si estéssim a Bagdad.

I, en aquesta línia, observo com, llunys de recolzar les mesures educatives de prevenció, la dreta busca disparar el sentiment de por a través d'un potent bombardeig mediàtic. Aquest interès per crear una amenaça social em fa sospitar que s'està tractant de tapar els veritables problemes (la pobresa, l'atur, la retallada de serveis socials, els preus de l'habitatge...) amb qüestions d'ordre social que no representen problemes majoritaris o freqüents, com l'incivisme, la inseguretat ciutadana, el terrorisme... Si a més a més, aquests temes serveixen per augmentar la tensió social i culpabilitzar (als joves, als immigrants, als delinqüents, als drogaddictes, als antisistema, als okupes,...), millor que millor.

Suggereixo que es deixi de debatre l'incivisme per passar a dotar immediatament els centres educatius i els serveis socials de partides pressupostàries adicionals per poder realitzar millor la seva feina, cobrir el deute social envers molts sectors de la societat i prevenir futures possibles explosions socials. I, per no deixar buit l'espai mediàtic, proposo un gran debat social sobre els intolerables preus dels habitatges i dels lloguers que atempten contra la dignitat dels barcelonins. Jo començo apuntant una solució: que s'apugin draconiànament els impostos d'aquells que tenen cases buides. Què proposeu vosaltres? El debat està servit...

(Carta 97)

Publicat com a mínim a: 13-09-2005 El Periódico, 14-09-2005 El Punt Diari