El moviment per la solidaritat internacional porta molts anys reivindicant que no podem pensar que cada país té la seva sort. Tots coneixem massa bé el passat imperial, colonial i esclavista d'occident. I també coneixem massa bé el seu present de colonialisme financer a través de les multinacionals, de dominació econòmica a través d'influències i pressions, de cobrament del deute extern i d'imposició de polítiques privatitzadores. Des de 1971 es reivindica el compromís incomplert d'invertir el 0,7% del PIB en desenvolupament. Des del 1999, el moviment alterglobalització denuncia la imposició al sud de nefastes polítiques neoliberals per part del BM, de l'FMI i de l'OMC. Des del 2000 es reivindica massivament que es cancel·li el deute extern dels països empobrits, ja que el deute inicial ja l'han pagat sobradament, però segueix vigent degut a haver hagut de demanar nous crèdits per pagar els antics deutes que creixien pels interessos disparats per la pujada del dòlar en els 80. I malgrat tot, els països enriquits no han estat a l'altura, han ignorat la situació de pobresa dels països històricament saquejats i abandonats, en la descolonització, a les mans de les seves despòtiques oligarquies successores del poder de la metropoli. Molta gent pensa que ja s'està ajudant prou a aquests països a través de la càritat de les esglesies, les ONG i la cooperació internacional, però cal saber que els diners que ens paguen els països pobres només pel deute extern (sense comptar el que hi rapinyen les empreses multinacionals, entre elles moltes d'espanyoles) és set vegades superior als diners que representa la cooperació oficial per al desenvolupament. És a dir, que ens va bé seguir-los empobrint, volem que els diners i béns globalitzats circulin dels seus països a les nostres multinacionals amb seu a l'Estat espanyol i ¿no acceptem que els habitants d'aquests països també vinguin cercant dignitat? El nostre egoisme no pot arribar a aquest grau d'insolidaritat... Com a mínim donem papers als immigrants que ja viuen amb nosaltres i declarem una "guerra" sense treva a la pobresa mundial. No us cregueu pas que és impossible, només cal voluntat política. Si es volgués, en pocs anys no hauria de venir la gent per necessitat, sinó només els que en tinguessin ganes.
Publicat com a mínim a: Aragón Digital 05-05, El Punt 08-05, El País 09-05
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada