20 d’abril de 2005

FUMATA BEN NEGRA

Gairebé tothom coincideix a considerar que, els mitjans de comunicació, no han informat en els últims esdeveniments referents a l'Església Catòlica, ni tan sols han sobreinformat, sinó que ens han saturat totalment d'informació supèrflua, repetitiva i redundant, amb la mort del Papa, els cardenals, les fumates i el nou Papa. Si almenys tot el calvari no hagués acabat d'una manera tan fosca amb un nomenament tan retrògad i insquisidor... En el camí queden experiències com les de la Teologia de l'Alliberament o com la fructifera experiència d'humil acompanyament que han de portar a terme els catòlics a l'Àsia des de la seva posició minoritària. Però potser millor perquè, això, accelerarà l'actual procés de la religió catòlica. A Europa, la majoria de la gent estem batejats però no som creients. És més, en l'actual transformació cultural que està portant-nos a una societat del coneixement, amb elements científico-tècnics, de democràcia, de llibertat i amb gran dinamisme social, les religions de creències de les societats agràries del passat estan cada vegada més en crisis. Molts experts en religions estan essent valents d'anunciar que en societats canviants, globals, laiques, sense creences ni sacralitats, l'ésser humà no desitja buscar l'espiritualitat en les grans religions revelades, sinó que anirà cercant de viure-la com un camí interior d'experiència, sense submissió a formulacions immutables, i sense que compleixi les funcions de fusió de l'individu en una gran cohesió col·lectiva i la funció de consolar que tenia en el passat. Serà l'espiritualitat de sempre, la dels grans mestres, però en el context social actual i a l'abast de tothom qui vulgui endinsar-s'hi. La necessària espiritualitat que comença a néixer a occident (i que conviurà amb el declivi de les grans religions) és una espiritualitat humil, sense pretencions, sense seguretats absolutes, interessada en l'equitat i en la dignitat humana, i que busca l'ajuda de la gent més cultivada interiorment, però que no acceptarà que ningú li demani creure cegament. En aquest context, algunes formes i institucions religioses hauran de morir. Caldrà que aprenguin l'art de saber morir: morir no culpant i morir ajudant a donar llum. Pel que fa als batejats catòlicament, però que actualment no ens en sentim catòlics més que en l'herència cultural i que discrepem totalment de l'actual línia de l'Església Catòlica com a institució de poder, haurem de començar a informar-nos sobre com es fa per apostatar i deixar de figurar en els seus censos.

(Carta 84)

Publicat com a mínim a: Periódico 22-4-05, El Punt 23-4-05, Estrella Digital, Illacrua

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada