ALEMANYA EM FA REFLEXIONAR

Tornar a visitar Alemanya m'ha fet pensar en dues coses: Per una banda, m'he sorprès que els preus dels productes quotidians (menjar, transports, diaris, llibres, etc...) són més barats que a Barcelona. Això no era així fa deu anys, sinó que les coses hi valien el doble que a casa nostra, on, durant aquest temps i sobretot amb el pas a l'euro, els ciutadans hem patit una pèrdua espectacular de poder adquisitiu. Però el procés ha estat invisible per a la gent i no ha provocat les protestes que hagués hagut de provocar perquè tot plegat ha anat acompanyat del lema "España va bién". És clar que anava bé... per als empresaris. La mesura de sempre: pujar els preus i congelar els salaris, però aquesta vegada sense que ens n'adonéssim, dient primer que era inevitable arrodonir els preus per passar a l'euro i aprofitant després per anar-los pujant de mig euro en mig euro, sense que es fes notori ja que no estem acostumats a interpretar els preus amb monedes grans. Això no ha passat a Alemanya, els preus no van pujar amb l'euro i després han anat pujant amb el cost de la vida, al mateix ritme que pujaven amb el marc. En comparació hem arribat a tenir preus més cars, mentre que segueix havent-hi la mateixa diferència de salaris que abans entre els nostres i els dels alemanys. I això em fa preguntar-me: On són les mobilitzacions de la gent contra els abusos en àmbits de la nostra quotidianitat? Fem protestes massives per coses que passen lluny, com la infàmia de Bush a l'Iraq, i no s'observen protestes massives per coses molt importants com la lluita per un el nivell digne de vida de la gent, per millorar la sanitat i l'educació, per fer possible l'accés a la vivenda, per jutjar sense pietat tots els partits i administracions que practiquin la corrupció,... I no dic que no vam fer bé d'oposar-nos a l'ocupació d'Iraq, al contrari, hem d'estar orgullosos d’haver aixecat públicament la veu per un fet que passa a molts quilòmetres. Per altra banda, també he pres consciència que a Alemanya han fet una revisió com a país sobre el nazisme i tots (des de l'esquerra fins la dreta) han condemnat com a nació el conjunt de valors que va defensar el nazisme. Els alemanys amb qui vaig parlar no podien ni arribar-se a imaginar l'hipotètica existència legal d'una Fundació Adolf Hitler. Si aquí podem tenir una Fundación Francisco Franco vol dir que la transició ha escamotejat la condemna com a país de la sagnant dictadura de Franco. Finalment, crec que ens cal, com a poble i cadascú com a persona, no viure dimitint de la responsabilitat envers l'organització i el funcionament de la societat i envers el nostre passat, present i futur.

(Carta 82)

Publicat com a mínim a: El Punt, Correo Gallego, Illacrua