És clar que tenir amics és millor que tenir enemics, i també és obvi que cal tenir en compte els efectes secundaris de les accions que emprenguis sobretot tractant amb els més poderosos, però també és innegable que el dret de sobirania no és una broma (i molts cops els drets, si no s'exerceixen a la pràctica es perden). A més el càlcul de conseqüències pot abocar-nos a una poruguesa difícilment justificable. Amb tot això vull introduir el fet que m'agradaria acabar descobrint que el govern espanyol s'oposa a la candidatura de Paul Wolfowitz per a president del Banc Mundial. Tot i que molt em temo el contrari: Esporuguiment davant la possibilitat de tornar a mostrar-se digne davant d'EEUU, diplomàcia excessiva i covarda, ultratjament a la voluntat de la població espanyola contrària a la guerra i als seus artífexs, i amagar el cap sota l'ala que total, els perjudicats no serem nosaltres sinó les poblacions del sud, que són les que reben els crèdits del Banc Mundial. I tot això inútilment, perquè seria fàcil d'explicar a EEUU que malgrat tot, no es considera Wolfowitz un candidat de consens i ja està. Aquest suposat perill de no tenir la simpatia d'EEUU només pot fer por a les èlits econòmiques espanyoles, perquè el que fa a la població rasa, la nostra vida continuaria igual, per tant és una claudicació de la soberania en pro dels rics espanyols. Com sempre, aquest és el taló d'Aquil·les d'aquestes nostres democràcies. Tot i que, per ser fidel a la veritat, el Banc Mundial ja està fent-ho ben malament abans de ser presidit pel falcó judeo-americà de Wolfowitz. En concordància amb el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial està impulsant unes polítiques neoliberals de debilitament dels estats i d'obertura comercial dels països pobres que totes les estadístiques demostren que deixen els països pitjor que no estaven.
Publicat com a mínim a: El Punt, Avui, Granada Digital, Notícias de Navarra, El Norte de Castilla, Estrella Digital, El Correo Digital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada