Vinc observant articles a favor de la Constitució Europea de part de representants del poder polític i econòmic: del ministre Moratinos, del president del Tribunal de Comptes Europeu, Juan Manuel Fabra Vallés, del president del Center for Economic Policy Research, Guillermo de la Dehesa, o de l'expresident Felipe González. Davant tan il·lustres articulistes, què puc venir a dir jo, un simple professor d'institut? Bé doncs resulta que tinc la meva pròpia opinió d'aquesta proposta de Constitució Europea perquè me l'he llegit, tasca que no m'ha estat fàcil, per començar perquè no s'ha facilitat l'accés al text. Vaig haver de buscar com si d'una agulla en un paller es tractés, i vaig trobar a internet la versió antiga, fins a que a finals d'octubre, vaig trobar la versió definitiva. ¿No els sembla poc democràtic que se'ns demani votar una proposta que gairebé ningú ha tingut l'oportunitat de llegir, que es (des)coneix per uns pocs anuncis televisius i de la qual es repartiran uns quants 'resums'? A més he observat que els partidaris del 'sí' no emeten arguments, sinó només judicis de valors: "'sí' a la Constitució és votar 'sí' a Europa", "votar sí reforça el procés europeu", "Europa no entendria un 'no'", "el 'no' duria al caos polític". Són simples valoracions sense justificació. Jo estic en contra d'aquesta proposta (recordem que no estem votant Europa, sinó només una proposta) perquè veig que es dirigeix gairebé exclusivament a convertir Europa en una superpotència econòmica (un altre 'matón' econòmic en l'escenari mundial al costat -no enfrontat, sinó al costat amb la mateixa política econòmica- del 'matón' major, EEUU). Entenc que això pugui interessar a les èlits del poder polític i econòmic, però per a mi, com ciutadà, no té cap interès. Jo estaria a favor si la proposta aprofundís en els aspectes que m'atreuen d'Europa (el seu respecte als drets polítics, laborals, socials, humans,...), però en el que fa a drets la proposta no fa el que hauria de fer una veritable Constitució, és dir, no 'garanteix drets', sinó que 'reconeix i valora drets', el que converteix jurídicament els drets en valors, i això deixa a la ciutadania a la mercè de cada estat, amb la qual cosa, no feia falta fer una Constitució per a tots els països. A part aquesta proposta prepara el camí per a la privatització dels 'serveis públics' als quals descaradament anomena 'serveis econòmics d'interès general', es dir, anem en el camí d'EEUU. A més no fa falta aprovar una Constitució per millorar el sistema de vot en una Europa dels 25, n'hi hauria prou amb un simple tractat (com el de Niça). A més, hi segueix havent votacions que han de ser per unanimitat. ¡Quina casualitat que els temes socials, fiscals, laborals, mediambientals, de política exterior (els que més m'interessen) segueixin havent de ser aprovats per unanimitat, i que els temes econòmics i mercantils (els que interessen als poders econòmics) siguin els que es desencallaran amb aquest millor sistema de majoria qualificada! Això indica la veritable raó d'ésser d'aquesta proposta de Constitució i demana a crits un vot negatiu per part de la ciutadania.
Publicat com a mínim a: El Confidencial de Canarias,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada