16 de febrer de 2004

L'EQUIDISTÀNCIA DE DURAN I LLEIDA

Sembla una burla que després que CiU critiqués tant l'equidistància d'ERC pel que fa a la Generalitat de Catalunya, ara Duran i Lleida plantegi que ells estan equidistants entre PP i PSOE, i que pactaran amb el que doni més. ¿És que ara ja no és tan greu no explicitar als possibles votants per a què servirà el seu vot? ¿És que resulta que estan copiant l'estratègia que ERC va fer servir a les autonòmiques? Doncs com a catalanista crec que, tal i com demanaven llavors, Duran s'ha de mullar abans de les eleccions dient si pactarà amb el PSOE o amb el PP. Perquè una cosa és restar equidistant entre Mas i Maragall, dues opcions diferents però legítimes, i una de molt diferent és ser-ho entre Zapatero i Rajoy, perquè per molt que tots dos partits són espanyolistes, no es pot ni comparar el PP amb el PSOE. El PP és una amenaça per a tots: per als catalans, per als bascos, per als gallecs, per als espanyols, per als europeus, per als iraquians,... El seu model d'estat i el seu model social són una involució que només pot tenir lloc en l'univers neoliberal de Berlusconi, Bush, Blair, Polonia... Si Duran i Lleida no es defineix dient que no pactarà amb el PP sota cap circumstància, tot ens portarà a sospitar que manté una equidistància com la d'ERC, que ja estava decidida abans d'hora a favor del PSC. I no tinc cap dubte sobre per quin dels dos candidat s'acabaria inclinant Duran i Lleida, que compartia grup europeu amb el PP. Ara és l'hora de fer canvis...

(Carta 50)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada