DEUTE EXTERN I HUMILIACIÓ

Durant l'any 1999 i principis del 2000, deu mil activistes vam treballar a tot l'Estat espanyol perquè el 12 de març, antagònicament a les eleccions generals, es pogués celebrar la Consulta Social per a l'Abolició del Deute Extern que va recollir 1.057.000 vots amb un 97% a favor de la cancel·lació total del deute extern dels països empobrits. Després d'això, el govern del PP, amb majoria absoluta, va fustrar els anhels en relació a una altra manera d'enfocar la política exterior. Els activistes que van fer possible el que es pot considerar la primera mobilització, a l'Estat, per una globalització diferent, van continuar treballant i coordinant-se amb més persones, de manera que tres anys més tard i amb l'amenaça d'una agressió a l'Iraq, hem estat ajudant a organitzar les movilitzacions contra la guerra. Després de veure com el "nostre" govern recolzava aquesta agressió en contra del sentir general de la població que diuen representar, ens hem sentit profundament humiliats al veure que, ara sí, el govern espanyol planteja fer el que llavors negava. A canvi que Nicaragua, El Salvador, Honduras i la República Dominicana enviïn 1144 soldats a l'Iraq, para justificar que l'ocupació és multinacional, el govern espanyol planeja ara cancel·lar entre 180 i 240 milions d'euros de deute extern, revelant la vertadera utilitat del deute extern: et permet tenir una posició de poder sobre els països que et deuen. Nosaltres que volíem cancel·lar deute per tal que no fos una llosa al desenvolupament d'aquests pobles, ara veiem com la cancel·lació del deute serveix per a la impunitat de la il·legitima ocupació d'uns EEUU governats de la manera més imperialista possible. Però podem assegurar que la nostra humiliació no quedarà impune i que treballarem fins que desallotgem aquest govern antidemocràtic.

(Carta 40)