Últimament es parla molt de la immigració, que en principi és una riquesa cultural per a la societat que la rep. Però se'n parla com si fos un problema. El motiu és que es percep que no només venen els que volen conèixer el nostre país, sinó que també venen els que estan desesperats i fugen d'uns països en els que no hi ha possibilitats. Com que tots sabem que la desigualtats econòmiques, d'ença de la colonització, han anat conformant un Nord ric i un Sud expoliat, ens adonem que són milions les persones que potencialment poden tractar de venir cap aquí i aixo ens espanta.
Ara que el Govern imposa una Llei d'Estrangeria que vol tancar les fronteres, es important de recordar que, els problemes que no se solucionen, acaben reapareixent amb més força. El 1971, l'ONU va recomanar que els països desenvolupats destinessin anualment el 0,7% del seu PIB per desenvolupar el Tercer Món. La situació, després de 20 anys, seria molt diferent, però en general no s'ha fet, i l'Estat espanyol tampoc (el Pla Director de Cooperació preveu només un 0,25%). Paral·lelament, s'ha identificat el deute extern com un mecanisme d'espoli del Sud, i l'any passat es va fer una Consulta en la que es van manifestar més d'un milió de persones a favor de l'abolició total del deute extern dels països empobrits. Però en general no s'ha fet, i a l'Estat espanyol tampoc (el Pla Director de Cooperació preveu una cancel·lació del 4% del total!).
Si no hem estat conscients i consecuents abans, ara potser hauríem de ser més solidaris amb els que arriben i començar a reaccionar amb visió a llarg termini.
(Carta 14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada