LA JUSTÍCIA EUROPEA ESMENA EL PARLAMENT EUROPEU A FAVOR DELS INDEPENDENTISTES CATALANS

MHP Carles Puigdemont a l'Europarlament

L’independentisme català té vocació democràtica i pacífica i, per això, mai ha perseguit el seu objectiu a través de la lluita armada, ni de la guerra, sinó a través de mecanismes democràtics. Per això, després d'anys d’intentar acordar amb Espanya un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, finalment va decidir organitzar-lo malgrat l’oposició d’Espanya que no volia, de cap manera, que hi hagués un pronunciament del catalans sobre aquesta qüestió. Pel fet de ser dins de la UE, Catalunya comptava que Espanya no podria reprimir mortalment com havia fet el 1462, 1641, 1714, 1842, 1931, 1934 i 1936-75, i fins i tot que la UE obligaria Espanya a negociar per trobar una sortida al conflicte Espanya-Catalunya. Efectivament, el 2017 Espanya no va gosar matar catalans, però sí que va reprimir el referèndum amb la policia. Alguns polítics europeus van rebutjar aquella violència, i fins i tot sabem que la UE es va plantejar de mediar en el conflicte, però va ser convençuda per Espanya que era una qüestió interna en la que la UE no havia de ficar-s’hi. I la UE va acabar mirar cap a una altra banda, per a decepció dels catalans.

Diputat europeu per Cs, Adrián Vázquez

Malgrat això, el catalans sí que estaven segurs que la Justícia europea els defensaria davant de les ànsies de venjança que la ultranacionalista Justícia espanyola. Per això el president català Carles Puigdemont es va exiliar a Bèlgica i va evitar ser empresonat amb l’ajuda de la justícia belga. A més, Puigdemont va presentar-se a les eleccions europees de 2019 i les va guanyar aclaparadorament a Catalunya, de manera que va aconseguir la immunitat parlamentària per seguir lluitant en el marc europeu, juntament amb Toni Comín i Clara Ponsatí. Per destruir aquesta immunitat, els partits espanyols van començar a situar polítics en els llocs clau, per exemple, Ciudadanos, un partit ultranacionalista, va col·locar a l'espanyol Adrián Vázquez com a cap de la Comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu que havia de gestionar el suplicatori, demanat per Espanya, per poder suspendre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

La immunitat es pot revocar per impedir la impunitat, però òbviament requereix una serie de requisits perquè no es converteixi en una via d’entrada a la persecució política del diputat i una vulneració dels drets dels seus electors. Històricament la majoria de suplicatoris s’han aprovat, i alguns també s’han desestimat per considerar que hi havia una motivació política darrera, però sempre s’han decidit per unanimitat gairebé total. En canvi en aquest suplicatori, hi va haver 400 vots a favor (només un 58%), 240 en contra i 45 abstencions. Però, a banda d'això, el que no s’havia vist mai és que la justícia europea corregís una decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat d’un eurodiputat. I això és el que ha passat el 5 de febrer de 2026: el TJUE (Tribunal de Justícia de la UE) ha desautoritzat l’eurocambra i ha anul·lat l’aprovació, el 9 de març del 2021, del suplicatori demanat per la justícia espanyola. El TJUE valora que aquella decisió venia viciada des de l’inici per una manca d’imparcialitat, perquè responia a una estratègia de persecució premeditada.

Diputat Angel Dzhambazki

Però és que aquesta sentència també corregeix la sentència del Tribunal General de la UE (TGUE) del 5 de juliol de 2023, que va donar la raó al Parlament Europeu en la decisió de retirar la immunitat a tots tres eurodiputats. I també contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar, del setembre de 2025, que avalava la retirada de la immunitat. El TJUE ha sentenciat que el parlament, en la gestió del suplicatori, “hauria d’haver exclòs un ponent que era membre del grup polític [Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus] al qual pertanyien els diputats d'un partit polític [Vox] que va promoure el procés penal” contra els afectats. El ponent del suplicatori designat per la Comissió d’Adrián Vázquez va ser l’eurodiputat búlgar d’extrema dreta, Angel Dzhambazki, que no va ser apartat malgrat que els advocats de Puigdemont van exposar que havia participat en un acte de Vox contra Puigdemont i havia aplaudit consignes com «Puigdemont, a la presó!». El TJUE anul·la aquell suplicatori per l’ús interessat de les institucions europees per part dels partits espanyols per a fer una cacera política contra els independentistes catalans.

Així les coses i, malgrat que els catalans han entès que la independència l’hauran d’aconseguir per la via de la pressió social amb mètodes no-violents, aquesta plantofada tan dura del TJUE, atenent-se a la llei, sobre el Parlament Europeu i el TGUE, tots dos cooptats pels interessos de l’Estat espanyol, dóna pistes de quin podrà ser el posicionament imminent del TJUE sobre la llei d’Amnistia, forçada pels independentistes catalans en el Congrés espanyol, i que els jutges del Tribunal Suprem espanyol es neguen a aplicar a Puigdemont. Si el TJUE recolza la llei d’Amnistia, podrem veure una tornada triomfal de Puigdemont a Catalunya davant de la impossibilitat de la Justícia i la policia espanyola de fer res per impedir-ho. Veurem...

Article 539