L’INDEPENDENTISME CATALÀ OBLIGA ESPANYA A APROVAR UNA AMNISTIA

A l'edat mitjana, Catalunya va ser una de les grans nacions europees, però a partir del 1714 va ser sotmesa per Castella (Madrid) i va perdre la seva sobirania. La manera de ser espanyola (vertical, autoritària, conqueridora i guerrera) és contraposada a la catalana (horitzontal, pactista, democràtica i comerciant), per això Catalunya ha intentat sempre independitzar-se, però Espanya ho ha impedit violentament. Des de 1939 a 1978, Espanya va tenir una dictadura feixista, que no va ser derrotada com en el cas d'Alemanya i Itàlia. La transició a la democràcia no va ser per convicció sinó perquè el món ho exigia i va ser molt deficient. Des d'aleshores, dos grans partits s'alternen al poder, el PP de dretes i el PSOE de centre. El PP és hereu directe del feixisme i el PSOE és hereu, per osmosi ambiental, del mateix nacionalisme intolerant.

CC, By-Sa: Amadalvarez

L'intent d'independència en curs és el més potent de la història perquè ara Espanya no es pot plantejar matar-nos en el marc institucional de la UE. El 2017 vam celebrar i guanyar un referèndum d'autodeterminació. El PP ho va combatre utilitzant mètodes antidemocràtics: jutges, serveis secrets, policies... i després el PSOE està fent el mateix: repressió i negació de cap opció cap a la llibertat per a Catalunya.

En la recent campanya electoral, el PSOE ridiculitzava l’independentisme català, assegurava que arrestaria i tancaria a la presó a Carles Puigdemont (el president de Catalunya que va fer el referèndum el 2017 i que està exiliat a Bèlgica) i negava la possibilitat d'una amnistia per als delinqüents independentistes ni cap referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El PSOE treia pit exhibint l'agressiu nacionalisme propi de la identitat espanyola.

Però el PP i l'extrema dreta de VOX van guanyar les eleccions del 23 de juliol de 2023 sense majoria absoluta. Llavors el PSOE, veient que no governa cap gran regió ni ajuntament d’Espanya, va voler aconseguir el govern d'Espanya perquè el seu partit tingui viabilitat econòmica. I tot ha canviat. Ja no blasmen l’independentisme català, sinó que hi pacten perquè necessiten els seus 7 vots per governar.

Aquest 7 de març s'ha aprovat la llei d'amnistia que el PSOE deia que mai aprovaria. I l’han aprovat amb els partits independentistes catalans i altres partits, en total 8 partits (179 escons i 12,3 milions de vots). És un èxit per a l’independentisme català perquè ha demostrat que l'acusaven falsament. Ningú hagués pogut aprovar una amnistia per a terroristes de veritat. El nacionalisme espanyol, en plena furia, havia inventat acusacions contra l’independentisme català: rebel·lió, sedició, terrorisme, traïció a la pàtria, delictes d'odi, malversació econòmica,... Però és tot el contrari, l’independentisme català és exemplar en el seu plantejament democràtic (no vol imposar la independència sinó que ha volgut fer sempre un referèndum d'autodeterminació) i no és violent (ha fet mobilitzacions massives i pacífiques). Conscients que hi havia hagut «lawfare» (guerra bruta judicial), el PSOE ha acceptat ara una amnistia.

CC, By-Sa: Josep Renalias - Lohen11

Però la dreta i l’extrema dreta no volen acceptar l’amnistia, perquè la viuen com una derrota. Sempre s’han imposat per la força i ara no volen acceptar la llei aprovada pel parlament espanyol. Els jutges amenacen de sabotejar la llei i no aplicar-la. I és que, no havent-hi delictes, es necessita una llei d’amnistia perquè els jutges accepten les acusacions inventades i condemnen als independentistes per destrossar aquest moviment polític. Amb aquesta motivació, els jutges buscaran subterfugis per no aplicar-la i seguir condemnant.

I tot això és perquè ara el PSOE necessita els 7 vots independentistes, però què farà quan no els necessiti? Què farà quan el moviment independentista català, refet d’aquest capítol de repressió, es torni a mobilitzar per alliberar-se d’Espanya? Ho sabem: Tant PP com PSOE tornaran a la repressió. Però de moment l’independentisme ha aconseguit demostrar que no és culpable de cap delicte i que només vol la llibertat respecte d’un país que no fa res més que augmentar les ganes d’alliberar-nos-en.

La UE no pot continuar tolerant aquests abusos i haurà d’intervenir tard o d’hora, perquè la Justícia Europea està a punt de treure sentències contra Espanya (aquesta imminència també ha motivat el PSOE a aprovar l’amnistia). Per no perdre temps, ni energies, ni augmentar la crisi institucional espanyola, més valdria que la UE forcés Espanya a acceptar el resultat del referèndum de 2017 o celebrar-ne un de nou en el que els catalans puguin decidir el seu futur lliures d’imposicions i autoritarismes.

(Article 523)