El 5 de juliol el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va desestimar el recurs dels exiliats independentistes (Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí) contra el suplicatori del Parlament Europeu per extradir-los, de manera que han perdut la seva immunitat com a eurodiputats.
Els independentistes esperaven guanyar el recurs perquè l'Estat espanyol els està “perseguint políticament”. Per exemple, els polítics que van impulsar la recent reforma del Codi Penal van reconèixer públicament que ho van fer per poder extradir Puigdemont.
Després també hi havia aspectes tècnics per invalidar el suplicatori: Adrián Vázquez, del partit Ciudadanos, s'havia col·locat estratègicament com a president de la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu. I tampoc podia ser gaire neutral el ponent del suplicatori, el búlgar d'extrema dreta Angel Dzhambazki, afí a VOX (que va formar part de l’acusació en el judici que va originar del conflicte). Tots dos havien fet proclames públiques contra Puigdemont. Dzhambazki havia cridat amb els companys de VOX: "¡Puigdemont a prisión!".
Però aquesta derrota no és estranya, perquè fins ara els independentistes han perdut totes les reclamacions al TGUE (tribunal dedicat a les normes de les institucions), però han guanyat tots els casos al TJUE (tribunal de rang superior, que està creant la jurisprudència europea). Ara els eurodiputats catalans presentaran un recurs al TJUE, on presumiblement guanyaran.
I és que l’independentisme necessita guanyar a l'UE perquè, dins d’Espanya, l’Estat juga brut. Per exemple, les directrius dels serveis secrets tenen dos objectius prioritaris: el terrorisme islamista i l'independentisme català! Com poden apuntar cap a un moviment pacífic, democràtic i no delictiu?
L’1 de juliol vam descobrir que Espanya ha ficat l'independentisme català en una llista terrorista de l’Europol com dels "més actius i violents" a l'Estat. El director de la policia europea, Jean-Philippe Lecouffe, ha confirmat al Parlament Europeu, que ells donen credibilitat al que els diuen els estats. Els consta que l’independentisme català ha fet 54 accions violentes: col·locació de pancartes, manifestacions il·legals, desordres públics, talls ferroviaris, danys a monuments feixistes... Això és terrorisme o és llibertat d’expressió? L’independentisme català no ha causat cap mort, ni tan sols cap ferit, a no ser que comptem els ferits independentistes provocats per la policia espanyola.
I parlant de terrorisme, no tolerem que el Congrés es negués a investigar l’atemptat islamista del 17 d’agost de 2017 a Barcelona, perquè existeixen alguns punts molt foscos: hi havia policies espanyols darrera del grup islamista que va matar a 15 persones. Els Mossos d'Esquadra van actuar molt de pressa i van detenir els pocs terroristes que quedaven vius, de manera que l’Estat no va poder decretar l’estat d’excepció que hagués impedit que es dugés a terme el referèndum de l’1 d’octubre.
Abordar aquest projecte polític legítim com a delictiu ha permès justificar l’espionatge il·legal d’independentistes amb Pegasus, i també la infiltració de policies en moviments independentistes pacífics. El 14 de juliol vam descobrir el quart cas, la policia Maria I. T. havia sigut parella de Òscar C. un destacat activista de Girona amb el que convivia des de feia dos anys i amb el que participava en reunions dels advocats dels judici a activistes independentistes.
Esperem que el TJUE arraconi Espanya per tanta mala praxis policial i judicial. Espanya és un estat que ens maltracta i que no genera cap ganes de voler-ne formar part. Pròxima estació: Independència!
(Article 514)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada