26 d’octubre de 2015

MAS PRESIDENT D'UNA REPÚBLICA CATALANA ANTICAPITALISTA


El títol és una provocació
, una broma, és clar, però ve a sintetitzar la meva tesis que, si la CUP assegura un pla de govern afí i uns mecanismes de decisió adequats, podria investir a Mas com a President com a solució de consens.

Crec que el que està passant és que la CUP està venent car el seu suport, no donant-lo per descomptat, però que al final trobarà la sortida més útil socialment per al país. Però de moment i mentre hi ha partit, està aconseguint: un assenyalament a Mas, censurant públicament les polítiques neoliberals que ell va imposar en el seu dia i, per una altra banda, el màxim número de contrapartides per a un independentisme d'esquerres i popular com a moneda de canvi a aquesta presidència mig imposada de Mas. O sigui, que es trata del teatre polític necessari per forçar la dreta i acostar-se el màxim als objectius polítics de la CUP.

Però també podria ser que m'equivoqués i que la CUP estigués veritablement disposada a vetar Mas al marge de qualsevol conseqüència que pogués comportar. Ja em va passar a les eleccions municipals que, quan s'estava forjant Barcelona En Comú, la CUP va assenyalar insistentment ICV-EUiA retraient-los algunes polítiques i pràctiques de dretes que havien permès a Barcelona compartint govern amb el PSC i a vegades amb ERC. Em va semblar bé que no es passés per alt algunes polítiques que Iniciativa (en un altre context, també és cert) havia recolzat i se'ls exigís una rectificació pública abans de continuar endavant, però estava segur que la CUP no es desmarcaria realment de Barcelona En Comú i que, després del qüestionament, se sumarien a l'opció movimentista. Però vaig veure que no era una administració dels temps, sinó que era una postura inamobible i que s'enrocava amb el temps, i que els va fer restar fora de Barcelona En Comú. O sigui que també podria passar que s'enroquessin amb això de no investir Mas. Que consti que no ho dic despectivament això d'enrocar-se, és una opció molt legítima, fidel als principis d'un mateix, altra cosa és que pensi que sigui útil per als objectius que la CUP representa.

Anem a pams. La CUP, ERC i la seva gent sempre han estat independentistes. Però ells sols no eren capaços de forçar el marc com s'està fent ara. CiU, Mas i la seva gent no han estat independentistes fins ara, i amb la seva aportació de nous independentistes hem tingut un gruix suficient per decantar la societat catalana en una proporció significativa cap a la independència. Llavors, cal mantenir-los a tots en el vaixell si volem sortir del port espanyol on estem presoners i embarrancats. I ¿per què CDC i Mas van virar cap a l'independentisme si els poders fàctics que representen no tenen gaire predilecció per moviments que remoguin les aigües en les que guanyen grans dividents?

Pel que fa al canvi de CiU crec que van adonar-se que la centralitat de la política catalana es desplaçava cap a l'independentisme i, essent catalanistes, l'independentisme tampoc els suposava un anar a contranatura. A més, les bases joves del partit, que van pujant, tendien més a l'independentistes que les velles guàrdies. Llavors, pivotant cap a l'independentisme podien conservar el poder que és un aspecte fonalmental sobretot per a un partit de dretes. Però CiU no hagués aguantat tot el que ha hagut d'aguantar amb l'actual deriva, si no haguessin tingut a algú que s'ha cregut el camí.

Per tant, també ens toca plantejar-nos perquè Mas ha pres aquest camí tan complicat i ple d'incerteses. Hi havia molts camins menys èpics però més planers i fàcils de justificar per a un partit com CiU. I és que fa temps que tinc ganes d'exposar aquest anàlisi en obert, però se que és complicat i que, a molts dels meus amics i amigues, se'ls obriran els ulls com plats i no sabran si estic fent conya... perquè saben que per mi en Mas és un adversari polític, del que estic a les antípodes ideològicament parlant. Però prometo que no estic fent conya... :) Em pregunto sincerament: Qui és Artur Mas? Crec que era una persona filla de classe alta, amb formació, entorn i vivències de classe alta, predestinada a dirigir i remenar les cireres, amb molta educació fina però, en el fons, amb poc respecte pel gruix de gent humil que conformem la societat. Mas anava a ser un President més de la Generalitat, i en realitat un dels més mediocres i tecnòcrates. Era un perfil anodí i sense gran carisma. Llavors s'ha trobat en aquesta situació històrica i li ha agradat el paper de passar a la història com un gran President de la Generalitat. Aquest és un element molt important de perquè va endavant, i ho hem pogut percebre en algunes entrevistes, on s'ha arribat a comparar subtilment amb Martin Luter King pel que fa a la desobediència. Està imbuït d'èpica i això juga a favor del procés de desobediència i dignitat nacional de Catalunya.

A més, crec que també li pot estar passant una cosa semblant al que li succeir, salvant totes les diferències, a Monseñor Romero d'El Salvador. No se si coneixeu la història. Resumidament, el capellà Óscar Arnulfo Romero era un capellà dels més conservadors i espiritualistes, allunyat de cap intenció de barrejar l'Església Catòlica amb la política, com començava a apuntar la teologia de l'alliberament al continent, en un país, El Salvador, en completa efervecència per les injustícies socials i l'impuls d'alguns sectors organitzats de revertir la situació a l'estil cubà. Precisament per ser tan conservador, Romero va arribar on va arribar. El 1977 va ser nomenat Arquebisbe de la capital del país. Va començar molt ortodox, però quan els paramilitars van matar el seu amic, Rutilio Grande, i el van acusar de ser comunista i incitar al terrorisme, ell que coneixia bé Rutilio Grande, va adonar-se de primera mà de la manipulació i justificació del govern i l'exèrcit per mantenir el control en una situació d'autèntica explotació de la població salvadorenca, i va començar a obrir els ulls. Qui havia estat un jove allunyat de la política i centrat en les activitats eclesials, es va anar convertint en un arquebisbe valent, cada vegada més qüestionador de l'ordre establert i que va prendre una opció preferencial pels pobres. Va tensar tant la corda que, dos dies després d'una missa radiada per tot el país en la que va exigir als soldats que, en nom de Déu, desobeïssin els seus superiors si els ordenaven matar injustificadament, va ser assassinat, el 1980, mentre oficiava missa.

No vull dir que Mas estigui convertint-se en un revolucionari Che Guevara, ni que passarà als annals de la història com Monseñor Romero, una icona universal, recordat i reconegut per tothom a El Salvador, Amèrica Llatina i el món. Però el paral·lisme que li trobo és que algú inicialment conservador i neoliberal perquè tot el seu entorn, formació, orientació l'han conformat nítidament de dretes, quan comença a tenir altres experiències fora d'aquesta orientació, inevitablement l'han de transformar internament en major o menor mesura. El fet de notar que les elits de Madrid, habitualment connivents amb les elits catalanes, se li enfrontin... el fet d'experimentar que els poders fàctics als que representes se't giren d'esquena perquè puntualment no coincideixen amb el teu camí... el fet de notar que la societat civil organitzada et sustenta... el fet d'arribar a admirar persones antagòniques políticament a tu com els de la CUP... el fet de sentir-te President i notar els anhels de la gent... el fet de veure's liderant un acte de desobediència massiu com el 9N i veure'n les bondats... el fet de veure's imputat per tota l'estructura legal per demanar a la gent la seva opinió... el fet de trobar-te amenaçat per la llei, cosa insòlita i inhabitual per algú de dretes... el fet d'adonar-te que la desobediència és un camí legítim i, de vegades, l'únic viable... tot això són experiències que una persona de dretes no té perquè no fa aquestes coses, i que en no tenir aquestes experiències, segueix essent de dretes de la mateixa manera. Però com que Mas ha volgut emprendre aquest camí i li toca viure vivències que no tocaven, segur que estan fent canviar a la persona, i és molt possible que no sigui el mateix polític neoliberal i de dretes que va entomar la Generalitat el 2010. No dic que sigui d'esquerres ni molt menys, però sí que com a mínim s'ha fet més democràtic, més d'escoltar la gent amb diferents postures i haver de consensuar, i més lluitador i desafiant que abans. M'encantaria fer-li una entrevista en profunditat per escudrinyar tot això que apunto, per veure què ha canviat dintre seu... potser menys del que em penso, però estic segur que ha patit una evolució que ni ell ni sa mare s'imaginaven en una persona que estava predestinat a ser "dels millors" que manen i decideixen sense tenir en compte els "d'abaix".

A banda, crec que no és del tot honest dir que Mas aplicarà retallades si és President (això no vol dir que se li hagi d'excusar aquell període) perquè llavors era el cap de CiU que va guanyar les eleccions i allí feia i desfeia, mentre que ara està dins d'una coalició amb ERC, molts independents d'esquerres, i necessitant el suport de la CUP. Per tant, ell com a President de la Generalitat no podria fer el que llavors va fer. 

Analitzant perquè CDC i Artur Mas estan al vaixell independentista, veiem que no és només per sentiment, com ERC i la CUP, sinó que és per sentiment i interès. És així, la dreta és així... I això cal tenir-ho en compte. Si la dreta, sobretot venint de guanyar, no pot estar en una certa posició central, no li interessarà el viatge. És criticable? Sí. Però és així. I si CDC no té ningú de la talla política de Mas, no poden fer un relleu com si aquí no hagués passat res i proposar un altre presidenciable. I si és Mas qui apuntala CDC en l'independentisme, i llavors a ell, que es veu com un personatge èpic, se'l destrona perquè va fer les retallades, se li dispara a la seva línia de flotació. Llavors podrem tenir CDC dins del vaixell? S'abocarà el país a noves eleccions, amb el conseqüent desànim dels independentistes, fastigueix dels dependentistes, i previsiblement una gran pèrdua de suport de la CUP i/o de JuntsxSi.

Llavors què pot fer la CUP? Si vol que això vagi bé, potser li toca acceptar aquestes realitats dures però que són així. Estratègicament, si no s'aconsegueix una presidència coral, si no s'accepta una figura de President de la República i una altra de Primer Ministre (per les que s'ha de batallar fins al darrer minut, brandint el veto a Mas com a 'farol' polític), doncs potser cal investir Mas amb un vot crític (allò de dividir el vot, igual com es va investir Ibarretxe en el seu moment per l'esquerra abertzale), però llavors la CUP s'hauria d'assegurar d'aconseguir coses més interessants i significatives que un President alternatiu: 1) blindar un programa social; 2) tancar uns procediments constituents més enllà del Parlament, més oberts i plurals; 3) pactar desobediències concretes, i 4) acordar una manera de prendre les decisions del nou govern transversals a CDC, ERC, independents i CUP, que impossibilitin mesures neoliberals i de dretes que són les que es volen impedir no volent investir Mas.

Això crec que seria alhora d'esquerres, intel·ligent, madur i estratègic. Per no apartar CDC massa aviat del centre de la política, cosa que si farem un cop siguem independents i només sigui un partit de dretes degut a que haguem eliminat l'eix nacional de la política. Això crec que és el que la majoria de votants de la CUP i la ciutadania catalana en general esperen de la CUP, allò de que és seriosa, amb determinació i que no s'aixeca de la taula fins haver arribat als objectius.

Dic tot això com a contribució al moment actual, i amb tot el respecte i admiració per la gent que empenyen les Candidatures d'Unitat Popular. Endavant! Sabreu trobar el més útil políticament per a la societat!


(Carta 448)

15 comentaris:

  1. Benvolgut Jordi,
    no puc sinó estar d'acord amb la teva argumentació, com a votant de la CUP que sóc. És a dir, no els he donat la meva confiança perquè s'encallin i no facin avançar el procés d'independència. És a dir encara, no és el mateix fer política per a la "penya" de convençuts que fer-la, com bé dius, "alhora d'esquerres, intel·ligent, madura i estratègica".
    Potser a la teva anàlisi hi faltaria alguna referència a les "famílies" que conformen la CUP i el pes i la força que tenen en les seves preses de decisió davant qüestions de gran abast per al futur del país.
    Això no treu en cap moment que mantinguem una postura crítica davant Mas i les seves polítiques, sobretot davant aquestes i no tant cap a la persona, i que hem de pensar que també en un futura República de Catalunya independent també hi caben posicionaments de dretes, ni que sigui per combatre'ls.
    Jo hagués apostat per una presidència de la Generalitat més simbòlica i per un Conseller en Cap (primer ministre) més executiu, però, com en els escacs, cal saber moure en tot moment les peces de què disposem amb la intenció de guanyar la partida encara que ens deixem alguns peons pel camí.
    Però vull encara confiar amb la capacitat i la visió política i estratègica dels companys i companyes de la CUP per arribar a bon port.
    Salut.
    Pep V.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord amb el que dius Pep.
      Jo també confio en la capacitat i visió política dels companys i companyes de la CUP. Sabran trobar la millor opció. Només que crec que s'han significat massa en contra el Mas (en realitat el que no es vol són les polítiques neoliberals) que s'han posat difícil la marxa enrera amb el tema de "No investirem a Mas" si la situació i les contrapartides ho fessin necessari. Per això el meu article explorant tota la situació i no quedant-nos en l'animadversió a Mas.
      També tens raó que cal entendre que en el nou país hi haurà esquerres i també dretes. Una cosa és quan exposes els valors que voldries que guiessin la vida social i pels que lluitaràs, i una altra cosa són les negociacions en les que cadascú exposa el que vol i cal trobar postures comunes partint de necessitats i realitats no coincidents. En aquest sentit segur que la CUP està aprenent moltíssim, i la veritat és que ho estan fent molt bé, perquè tenen una cosa que a vegades es troba a faltar a altres partits i és que es creuen de veritat el que defensen.
      Moltes gràcies Pep pel teu comentari!

      Elimina
  2. He votat tota la vida a un partit del que no m'he sentit gaire representat. Fa uns anys quan va aparèixer la CUP vaig trobar, per fi, un partit que em representava en un 90% i m'he sentit molt feliç. Tota la moguda de l'independentisme ha anul·lat moltíssim alguns moviments socials que estaven pagant molt fort (15M, marea groga, verda, etc) i ho he acceptat i fins i tot entès perquè podia ser un primer pas per a una societat més justa. Però si la CUP investeix el Mas em torno a quedar orfe de partit polític i només em queda fer-me anarquista. La Cup ens va dir que mai l'ivestiria, si ho fa un altre cop un partit polític ens torna a enganyar...ho podem maquillar com vulguem però la realitat serà aquesta.
    No cal fer molta memòria per recordar-nos de com van fer fora als ocupants de Plaça Catalunya, com el senyor Puig va buidar-li un ull a l'Esther Quintana, les retallades a l'escola pública de la Senyora Rigau, la visita a Isrrael .... Aquest és el país que volem? Jo ho tinc clar que si aquesta és l'alternativa m'és igual quedar-me com estic. Si tan independentiste fos el Mas dimitiria i deixaria al seu càrrec a un altre. Per mi és un oportunista, un lladre i una mala persona. Si vol ser un màrtir que es xupi uns anys a la pressó que molts ens alegrarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon!
      Gràcies pel teu comentari! Comparteixo el que dius que la CUP t'ha permès finalment votar una mica més orgullós del teu vot, a mi m'ha passat el mateix.
      També entenc el que dius que la CUP havia dit que no investiria Mas. Crec que aquí la CUP va fer un error de falta d'experiència, perquè tothom els preguntava sobre això i es van anar significant massa. Una cosa és el que ells vulguin, i una altra el que finalment pactaran. En aquest sentit, més val no agafar-se a frases tancades, com no investir Mas, en realitat el que la CUP persegueix és que la societat pugui ser més justa socialment i econòmica. Si per fer això i no encallar el procés, investeix el Mas i aconsegueix garanties per a poder fer un procés engrescador, democràtic i socialment just, crec que tots entendrem que val la pena fer aquesta conseció en la figura del President mentre les polítiques siguin les que l'orientació política de la CUP i els seus votants busquen.
      Quan fem el camí junts ERC, CUP, CDC i altres sectors, no podem ignorar que CDC és de dretes. És que li estem demant que no ho sigui i no és la realitat. Costa caminar amb la dreta, però si hi ha uns mínims garantits, és necessari per fer aquest salt democràtic, doncs no serà fàcil sortir d'un Estat espanyol amb estructures d'estat anclades en el franquisme.
      Crec que aquest procés ens portarà a una redefinició de la nostra societat que incorporarà l'acumulat de lluites que s'han anat fent últimament i organitzarem la societat de manera més justa. Però, és clar, aquesta nova redefinició sortirà d'una sintesi i hi haurà valors d'esquerres però també de dretes. Dependrà de la pressió que fem des de l'esquerra perquè la balança es decanti cap al que creiem necessari. Crec que podem fer-ho de manera molt i molt significativa, donada la composició social de Catalunya, però ho hem de fer.
      Una abraçada Ramon!

      Elimina
  3. En dic Marta, i ho sento Jordi però m'entristeix molt que parlem únicamemt del Mas. I el partit, CDC, i els empresaris amics, i els militamts corruptes, i els robatoris a la sanitat i l'educació...? Tornem a amagar les polítiques darrera una persona... els lladres son molts més que en Mas i defensant la seva figura com tu fas Jordi, la única cosa que fas és escopir a la cara dels lluitadors per la llibertat i els drets públics. CDC no és un partit de dretes, és un partit responsable de retallades, corrupció, desnonaments, privatitzacions, violència policial, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta.
      Moltes gràcies pel teu comentari!
      Entenc el que dius i perquè ho dius. Jo també sento ràbia i animadversió contra les polítiques de dretes de CDC (retallades, desnonaments i predomini de la llei per damunt d'altres coses, privatitzacions, ordre policial...) i altres polítiques que com dius són delictives (corrupció, violència policial extralimitada...).
      Jo no vull parlar de Mas, Marta, em sembla que lo important és quines polítiques es puguin fer i quin tipus de procés constituent es pugui endavant, però és un tema que tindrem damunt de la taula i que pot encallar el procés cap aquestes polítiques que poden ser interessants.
      Entenc que en el procés que estem, hem d'anar amb la dreta sense convergir amb les seves polítiques delictives ni amb les que són més flagrantment contraries a la justícia social. Això és molt complicat, perquè políticament, en l'eix dreta-esquerra són adversaris, però davant la presó que suposa l'estructura estatal d'España, només en podrem sortir amb el màxim de gruix de la societat catalana i això demana que anem amb CDC en la mesura que sigui possible.

      Ja ho vaig exposar en un anterior article. A veure què et sembla?
      GENT D'ESQUERRES, AQUEST PAS L'HAUREM DE FER AMB LA DRETA:
      http://www.jordioriola.blogspot.com.es/2015/08/gent-desquerres-aquest-pas-lhaurem-de.html

      Crec que és un tema fonamental d'assumir si no ens volem encallar i autolimitar constantment en aquest procés d'alliberament.
      Una abraçada i ja em diràs.

      Elimina
  4. Hola, Jordi!
    Estic molt d'acord en el gir evolutiu q podria haver fet Mas. Per mi, has brodat una interpretació psicològica del canvi q pot haver viscut com a polític. Com dius, cal tenir-ho en compte a l'hora d'emetre judicis i de prendre decisions.
    Les persones no som tan estàtiques, sinó q afortunadament tenim cert marge per a créixer i transformar-nos.
    Aquest Mas crec q s'ha volcat en el procés des del millor de si mateix.
    I segurament el bagatge benestant q té (formació, idiomes, experiència...) l'hagi posat al servei de la causa, en benefici de tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria Q.
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Tampoc és que m'hagi tornat un entusiasta de Mas, eh! Jo, personalment, segueixo veient-lo com un adversari polític a les antípodes de mi, però amb qui em sembla que hem de caminar en aquest moment històric.
      També m'ha semblat oportú fer aquest apunt sobre la possible transformació personal que deu estar patint perquè no veig gaire gent que hagi explorat el tema. Se'l veu com si fos el mateix Mas de sempre i segur que no és així. Veurem fins on arriba.
      Una abraçada Núria i gràcies per comentar!

      Elimina
  5. Hi tant que serveix Jordi.
    Jo he votat per primera vegada la CUP, perquè m'he tornar independentista però fer-ho per en Mas m'hagués provocat urticària.
    Els vaig votar malgrat no em va agradar la seva inhibició i intransigència en no formar part del bloc d'esquerres de Barcelona en Comú i en assenyalar companys i companyes, amb les que he compartit lluita al carrer, només pel fet de partanyer a un partit que ells havien etiquetat..
    La teva és una anàlisi profunda i què, a mi, em fa pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse!
      Moltes gràcies pel teu comentari i me n'alegro que l'article t'hagi fet pensar. Necessitem pensar tant tots plegats si volem fer bé aquest camí tan complicat que tenim davant... ;)
      Una abraçada i espero els teus comentaris sempre que vulguis.

      Elimina
  6. Jordi,
    M'ha agradat moltissim l'article! Dona una visio més profunda davant de la pregunta "Mas o no Mas?"
    En el fons el que compta son les mesures, i menys les persones. Tenim una fixacio natural per a les persones, i molt menys les idees, deu ser perquè son més abstractes...Observo aixo en el mon sencer.

    La CUP té una palanca molt potent per a promoure les seves mesures a canvi d'acceptar en Mas. Potser estant creant "valor" en aquest bloqueig, fins a l'ultim moment, per a negociar mesures més d'esquerres? De fet ho haurien de saber comunicar correctament i es resoldria el problema.

    Bé, confio que es posin d'acord, ja que convé a la majoria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alexis.
      Moltes gràcies pel teu comentari. Celebro que t'hagi agradat l'article. Crec que, d'alguna manera, t'ha agradat tant perquè omple un buit en el debat sobre el tema des de l'esquerra.
      Em sembla que, en alguns temes, l'esquerra s'enroca molt al voltant de veritats falses i qui les qüestioni és criticat automàticament. Per exemple, durant molts anys hi ha hagut l'esteriotip que el catalanisme era burgès, de dretes, quan en realitat el catalanisme ha tingut sempre tradició obrera, i fins i tot les classes altes es van passar al castellà perquè "quedaba más fino". Per sort, ara aquest clixé ha caigut, però en tenim d'altres.
      Una abraçada i moltes gràcies pel comentari i seguim el debat.

      Elimina
  7. A través de Cotarelo sabem això sobre la investidura:
    http://www.facebook.com/ramon.cotarelo.3/posts/183615421984198:0

    ResponElimina
  8. Hola. He escrit un comentari pero com que sobrepassa els 4096 caràcters permessos per el format del blog no me l'accepta. De tota manera com que ja l'he publicat com a comentari sota el texte del Jordi en el seu facebook el que faré serà adjuntar un enllaç per a qui em vulgui llegir.
    Dubto que em llegeixi algú apart del Jordi (que ja ho ha fet em sembla) però per si de cas aquí estic:

    https://www.facebook.com/jordi.oriolafolch/posts/10207627926273972?pnref=story

    ResponElimina
  9. Jajaja, el diari La Razón m'ha acabat donant la raó i ha fet un titular molt semblant al meu! ;) http://www.ara.cat/especials/portadaaportada/portades-premsa-madrid-barcelona_0_1490251133.html

    ResponElimina