7 de novembre de 2014

9N: VOTAR O NO VOTAR?


Centrem el punt de partida: Catalunya no està debatent el seu futur perquè li vingui de gust. Ho fa com a defensa davant d'una agressió persistent de part d'un nacionalisme conservador filofeixista, que està instal·lat en les estructures de l'Estat espanyol des que Franco ho va deixar "lligat i ben lligat".

Ple del Tribunal Constitucional
I contra la visió d'alguns que el nou 9N és una aposta-enganyifa de Mas, cal ser conscients que la pressió popular té el mèrit d'haver portat el partit més votat, un partit de dretes, fins a les portes de la desobediència. No és un resultat gens menyspreable d'un dels més grans moviments socials de l'Europa contemporània.

Recapitulem: Mas no volia la independència sinó el pacte fiscal. Davant l'onada popular, va decidir surfejar sobre la demanda independentista per seguir sent un dels partits centrals. I sobre aquesta onada ha guanyat l'admiració de molts però ha anat perdent pistonada electoral perquè no és el terreny propi d'una força conservadora. CiU és un partit de la transició (com el PSC que ja naufraga), però gràcies a la intel·ligència del seu líder ha sabut no oposar-se al corrent que s'ho enduïa tot per davant (com sí hagués fet Duran i Lleida), sinó nadar-hi a favor i, per això, encara floten. Novament la pressió popular el va obligar a haver de convocar els partits sobiranistes per donar la data de la consulta, en la que van introduir la doble pregunta trampa, recuperant el "Sí-No" que manté viva l'opció del pacte fiscal. I encara una altra vegada la pressió popular el va obligar a fer alguna cosa el 9N, i el màxim al que Mas es va veure en cor va ser convocar un "procés participatiu" (en realitat una consulta no vinculant, com l'anterior) que no vulnera la llei i li permet no decebre l'onada popular.

Ortofoto ampliable a http://via2014.assemblea.cat/ortofoto
La consulta del 9N no té garanties democràtiques, ni cal que les tingui. Prohibida per Rajoy i sense la participació dels anti-consulta, no tindrà un resultat que serveixi per veure quin és el posicionament de la societat catalana i, per tant, no servirà per decidir en la línia del que va ser el referèndum a Escòcia.

Però és que nosaltres estem lluitant per un dret molt més bàsic que l'organigrama actual d'Espanya ens nega: el dret a decidir, el dret a ser subjecte polític. I ens ho neguen com si els hi anés la vida perquè, aquesta negació de l'Altre, forma part de l'ADN d'España. Per tant, els que votin estaran enfrontant-se a aquesta negació.

Si la participació és baixa, Rajoy sortirà exultant i Mas esgotarà la legislatura tot intentant ressuscitar el pacte fiscal, però Rajoy no sentirà cap inclinació a cedir en res i aplicarà la màxima: "a l'enemic, ni aigua". Acabarem pitjor que no vam començar.

Si la participació és normal, Rajoy la vendrà com una derrota, mentre que Mas la vendrà com un èxit. Però Mas també podrà esgotar la legislatura, tot esperant a veure que passa. Ens quedarem en stand-by encara més temps...

Si la participació és molt alta, Rajoy seguirà fora de joc, la comunitat internacional rebrà un bon missatge, i Mas no podrà esgotar la legislatura. La societat catalana es posarà com una olla a pressió demanant, quan abans millor, un escrutini real sobre les preferències de la ciutadania. Ara sí com Escòcia. I Mas no podrà evitar, davant del clamor popular, haver de convocar unes eleccions autonòmiques que funcionin com a referèndum.

Cadascú que valori quin escenari prefereix.


(Carta 533) 

Publicat com a mínim a: Anoia Diari, Diari de Tarragona.

11 comentaris:

  1. JORDI, UNA ANÀLISI EXCEL·LENT. Jordi Albesa

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi.
    Ets el Jordi Albesa que m'imagino??? ;)
    Per on has rebut l'article?
    Abraçada!

    ResponElimina
  3. Excel.lent diagnosi que comparteixo, em preocupa el 10 i posteriors i si serem capaços de teixir les aliances necessàries i superar la tradició caïnita de l'esquerra. M'agradaria tant arribar a veure un Front Popular o un Frente Amplio o una Syriza o un Comú....

    ResponElimina
  4. Gràcies Hortènsia pel comentari.

    Crec que igual com Mas es veu obligat pel clamor popular, també les esquerres sentiran la pressió del clamor popular.

    Som molts els que volem un Front d'Esquerres. Entenc que cada partit tingui les seves especificitats, i que uns se sentin rivals dels altres, però no té cap sentit, si es pensa en clau dels electors, demanar als electors d'haver de dividir-se i triar entre opcions que defensen pràcticament els mateixos valors d'esquerres i acabar entregant el poder a uns partits que defensen els valors contraris.

    Nune aut nunquam! (Ara o mai!)

    ResponElimina
  5. Jordi un excel·lent article que comparteixo al 100%. Independència per canviar-ho tot, és clar que sí!!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Pep, pel teu comentari.
    És que em revoltava internament sentir que, molta gent que considero molt intel·ligent, estigui dient que aquesta consulta és la del Mas, la dels que han retallat l'educació i la sanitat, la de la casta catalana, i es plantegi no votar per no afavorir a qui considera un adversari polític, sense saber veure que la consulta del 9N és un èxit de la mobilització ciutadana i una finestra d'oportunitat per poder endegar, entre tots, una societat des d'un escenari de més llibertat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Jo estic d'acord amb força coses, no amb el 100%.
    Una és que em transmet que en Mas està fent el q està fent per interessos partidistes. Jo sincerament no ho crec, les seves paraules em transmeten q vol la independència per com són les coses, no perquè al seu partit li convingui, per molt q al seu partit efectivament li convingui. Més important encara és que m'ho transmeten els seus FETS, q és el q compta, com sap ell molt bé (i ho ha verbalitzat); per algo no xerra més del q xerra. Però fins i tot si íntimament no es cregués el q a mi em sembla q es creu, això passa a segon pla davant de LO PRINCIPAL. I, per mi, posar això en primer pla del discurs l'únic q aconsegueix és autominar-nos la confiança, la força, l'esperança q necessitem ARA. Distreure'ns de "la mayor", posar ombres, fer la imatge menys nítida. Com si fóssim polítics. Jo, com suposo que molts ciutadans de peu, estic tipa que els polítics no vagin al gra a fer les coses i ho emmaranyin tot amb les seves batalletes i interessos i estratègies i tàctiques de marres, cadascun traient pit-ego i buscant vots. A l'última concentració a Plaça Catalunya les pancartes deien UNITAT.
    Malgrat q jo mai he votat ni votaré CiU, m'alegro enormement que en aquest moment de la nostra història sigui president de la Generalitat una persona amb una capacitat intel·lectual i política tan notable. Poques persones, si cap més, poden portar el procés tan bé com ho està fent ell. Persona q és de dretes i q a més d'aquesta capacitat també té idees per mi perverses, sí, i q està fent coses escandaloses amb el nostre país, com vendre la sanitat pública, sí. Però una cosa no treu l'altra, i EN AQUEST MOMENT és clau q ens mirem la primera. Després ens mirarem la segona. Guanyem la llibertat (si resulta que és el q el poble català vol, q com bé dius és una cosa que malauradament no podrem saber amb claredat després del 9N). Tot seguit, mirarem des de quina ideologia ens volem governar.

    L'altra és que la doble pregunta sigui trampa, perquè manté viva l'opció Sí-No. A mi això no em sembla una trampa. Em sembla una manera ben audaç de recollir TOTES les opinions, i és evident que l'opinió Sí-No és una de les que hi ha entre la ciutadania, i també és evident que és significativament diferent de l'opinió No, que també hi ha entre la ciutadania. Recollir TOTES les opinions no és fer una trampa, és entendre la pluralitat i la democràcia. Recollir només l'opinió q et convingui sí q seria fer una trampa.

    L'altra és q dius q convocar el nou 9N és "el màxim q es va atrevir a fer". Home, no és poc. Encara ara, a menys de 24 hores d'anar a les urnes, jo encara tinc l'ai al cor de si en algun moment de la jornada ens les treuran de les mans. I els Mossos, per més inri. I una altra cosa: va ser tot just tornant de Madrid per la reunió pel pacte fiscal, després del primer gran 11S, i abans de les eleccions del 2012, que en Mas va explicar el full de ruta q havia traçat. I s'acabava amb les plebiscitàries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves aportacions, Montse!
      Certament cadascú ho veu com ho veu.
      Et contesto per matissar el que has entès del meu article:

      1- No dic que Mas només ho ha fet per interès partidista. Perquè, per exemple, no es va sumar a la protesta (potser no tant majoritària, però gran) del 15M perquè ideològicament no hi estava a favor. Aquesta marea era propera al seu sentiment com a ciutadà català i s'hi ha sumat. Penso, com dic a l'article, que un dels motius és per voler ser davant de l'onada i seguir sent un partit rellevant, no com el PSC que ha ignorat el tema i ha quedat de banda.

      Des del primer moment he estat pensant que Mas ens estava enganyant, però en un cert moment vaig deixar de pensar-ho perquè havia tingut oportunitats d'intentar desviar el procés i no ho havia fet. Penso que ell s'ho creu, que li agrada la idea de passar a la història com el millor President de Catalunya enlloc de passar com un President més, i que ha sentit un clam molt fort del carrer. Però se que a UDC no els agrada el camí pres, i a molts de CiU tampoc, i a molta part del sector empresarial que normalment CiU representa tampoc. Per això penso que sempre estem amb l'ai al cor que el President comenci a fer les coses malament. Per això agraeixo i molt la feina ingrata d'ERC d'haver-se de menjar alguns gripaus de dretes per apuntalar el Mas malgrat el seu partit.

      Per altra banda, hi ha qui diu que Mas està utilitzant el procés per tapar les retallades que fa. Jo no ho diria així. Penso que seria molt inverossímil que fes tot aquest enrenou per tapar les retallades. S'està arriscant massa i s'està donant massa mala vida per aconseguir això. Ara, una altra cosa és que, donada la situació. Si pot tapar les retallades, doncs mira, a ningú li agrada que el crítiquin i si ho pot dissimular, doncs ho fa. En aquest sentit sí que hi ha hagut un us il·legítim del procés, però altres partits també estan escombrant cap a casa. És el que tenen els partits polítics.

      2- Pel que fa a la doble pregunta trampa, et remeto a l'article on explico perquè penso que és una pregunta trampa (els comentaris també són molt sucosos): http://www.jordioriola.blogspot.com.es/2013/12/la-questio-federal-encara.html

      3- I pel que fa a si Mas només es va atrevir a convocar aquest "procés participatiu" (que per mi és igual a la consulta anterior perquè no és vinculant, ni ho pot ser legalment), no ho dic en to de recriminació, com potser pot semblar, ho dic des d'acceptar la realitat de CiU i fins i tot ho veig com un encert global a nivell estratègic. Et remeto a l'article: http://www.jordioriola.blogspot.com.es/2014/10/9n-la-quadratura-del-cercle.html

      Moltíssimes gràcies, Montse, pels teus comentaris i et convido a continuar-ho fent.
      Fins aviat.
      Jordi

      Elimina
  8. M'agradaria comentar també una cosa davant del fet q hi pot haver gent que es replantegi què votarà, o si votarà, ara que a Espanya ha aparegut Podemos i sembla q obre una escletxa per a l'esperança, per poder seguir a Espanya però sent respectats. De fet, a mi personalment és l'opció q més m'hauria agradat; no m'he sentit mai espanyola, però l'estimo, estimo els seus llocs, la seva gent, per les raons històriques q siguin hem conviscut en el mateix país, hi som a prop, són els nostres veïns, cada territori té un caràcter i em cauen bé, cadascú sent com és. I la idea d'una "convivència en pau amb els veïns" m'agrada per si mateixa, és companyonia, és respecte, és civisme, és democràcia.
    Però les reflexions de tot aquest temps m'han fet "caure de la parra", veure que és impossible ser respectats per Espanya (dic Espanya, no dic el govern actual), per això que dius tu de l'ADN d'Espanya. M'encantaria q aquest ADN espanyol mutés algun dia, però ara com ara no ho ha fet, i ni Podemos podria aconseguir una mutació "fulminant". Es tracta d'una evolució cultural q no es fa d'avui per demà. De totes maneres, al marge de les intuïcions o visions q jo o qualsevol altre puguem tenir, l'important ara és EL RISC QUE CORREM: ens podem permetre el luxe de posar com a nord de la decisió una esperança ilusionada en algú q no som nosaltres mateixos, i q, a més, a dia d'avui acaba de néixer i literalment no ha fet mai res en gestió política? I si no es compleix, la il·lusió? Com ens en penediríem, a misses dites, d'haver malgastat l'única carta q teníem, i q no tornarem a tenir en anys, dècades, segles?! Quantes vegades hem confiat en una esperança, amb Espanya, i quantes vegades s'ha complert l'esperança? Entre la possibilitat de decidir per nosaltres mateixos i la confiança en que algú altre, que a dia d'avui no coneixem gaire, decideixi bé per nosaltres, què triem? Jo no vull deixar CAP marge a l'error. El preu q pagaríem és massa alt, no és una alternativa q ens puguem permetre el luxe de contemplar. L'escenari "dos països q s'entenen" també el trobo ben bonic, i en realitat molt més tranquil a llarg termini q l'altre: S'HA ACABAT ESTAR AMB L'AI AL COR, FOREVER.

    ResponElimina
  9. Que el pensament no et tregui de l'acció. Ara cal dir NO al Reino de España. El dia 10 continuarem amb el que, com, quan i amb qui.
    Roger Bernat, lo Vell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo vell es un sabi encara q sigui anonim. Un analisi molt instructiu.

      Elimina