25 de desembre de 2012

PRIMER COP DE LA CUP

El discurs de David Fernàndez de la CUP en el debat d'investidura va despertar l'admiració tant entre els que havien votat el partit com els que no. I va ser degut al contingut i al to. El David no és un bon orador, en el mal sentit de la paraula, perquè no s'expressa amb virtuosisme per amagar un discurs buit, però sí és un bon orador, en el bon sentit de la paraula, perquè s'expressa suficientment bé i té molt a dir. Va ser un discurs amb una mirada intel·ligent, clara i compromesa amb els problemes que viu la gent del carrer. També el to del David es feia escoltar, perquè no arengava amb la cantarella dels mitings polítics, sinó que conversava tranquil·lament, sabent que tenia coses a dir. Va ser una bona primera intervenció de les moltes que pressumiblement hi haurà en una legislatura que es preveu il·lusionant. Fins i tot vaig sospitar que les intervencions de la CUP influiran a pujar el nivell de la "conversa" parlamentària.

Però sobretot em pregunto com veuran ICV-EUiA i ERC la presència de la CUP? Alguns analistes apunten que aquests partits senten la nova candidatura com una amenaça. I això deu ser-hi en part, perquè aquests dos partits han estat -i aquest és un dels seus mals- massa temps hostatges del funcionament partidista ple d'interessos propis de partit i deslligats del carrer -tot i que sembla que últimament tendeixen a corregir-se-, i llavors sí que poden haver sentit una mica d'enveja del discurs de la CUP o una mica de por que els pugui "robar" votants. Però sobretot, i degut al to del David i a que confio que tant ICV-EUiA com ERC són partits amb un punt de vista d'esquerres, m'he imaginat que, en escoltar el discurs del David Fernàndez, han sentit més aviat admiració i coincidència... I presenteixo que, si aconsegueixen superar la competitivitat visceral i inmadura, podran desplegar una acció parlamentària amb sinèrgies que sigui més plural i efectiva.

I ja se que això que ara diré és massa prematur i que dependrà, en tot cas, de com evolucionin les coses, però com que estic intentant analitzar l'impacte en el Parlament del discurs de la CUP, m'arrisco i ho dic: Crec que, l'altre dia, amb aquest discurs, es van començar a posar les bases d'una futura coalició d'esquerres a l'estil Bildu (on hi ha Batasuna, EA, Alternatiba, Aralar...) o també Syriza. Això només serà possible si tots tres partits es reconeixen mútuament defensant posicions d'esquerra, cadascú des de la seva singularitat, posició i, sobretot, rol (i aquí ERC, com a segona força del Parlament, amb un decisiu i responsable pacte amb CiU per fer la consulta i forçar un gir social, haurà de suar al llarg de la legislatura per fer valdre que és un veritable partit d'esquerres i CUP i ICV-EUiA hauran de comprendre el paper d'ERC i no condemnar-la, d'entrada, per això). També caldrà generositat per adonar-se que una incidència màxima només serà possible renunciant a fer resultats propis (i aquí també als altres però, sobretot a la CUP, li costarà, un cop dintre el Parlament i amb l'altaveu mediàtic al seu avast, renunciar a presentar-se en solitari i poder experimentar un gran creixement electoral). Però sobretot caldrà comprendre com funciona el sistema electoral que serveix per escollir el Parlament que redacta les lleis que condicionen, com poques altres coses, la vida d'un país. El que cada persona o grup és i fa, en la seva singularitat, no s'ha de confondre amb el que cal fer per aconseguir grans majories que puguin superar el llindar del 3% de vots per accedir a l'hemicicle i, a través de la llei d'Hondt, traduir-se en escons.

Deixeu-me exposar-ho amb números: ERC, ICV-EUiA i CUP han tret 21, 13 i 3 escons respectivament, i això suma 37 escons. Però si haguessin anat en coalició haguessin ajuntat 981.368 vots (només 130.000 vots menys que CiU!) que haguessin representat uns 48 escons! Per no dir que segur que la quantitat de paperetes experimentaria un gran increment per la il·lusió que generaria una aposta d'aquest tipus. Per tant, finalment, una societat d'esquerres com la catalana, podria tenir un govern veritablement d'esquerres. És fer volar coloms? Crec que no, crec que és la única proposta possible si no ens volem resignar a seguir sent marginals pel que fa a la redacció de les lleis que ordenen la realitat política, social i econòmica del nostre país, i crec que el poble ho exigirà a aquests partits.

(Carta 325)

Publicat com a mínim a: Ara, L'independent de Gràcia (aparegut com a article), Diari d'Anoia, Bon Dia d'Andorra, Diari de Tarragona, Rebelion.org (aparegut com a article).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada