30 de setembre de 2012

INDEPENDÈNCIA, FEDERALISME I ELECCIONS

Donada la impossibilitat d'impulsar un referèndum ara, l'única opció era anticipar les eleccions per no deixar el país en temps mort. El resultat valdrà com un prereferèndum encobert que aclarirà tendències socials i llançarà un missatge al món. Però, no serà únicament un referèndum i s'hi barrejaran aspectes diversos, ja que en definitiva es conformarà el Parlament que governarà en un context de canvi nacional, però també de crisis econòmica... Les eleccions serviran per veure si hi ha una majoria que permeti un salt endavant, però també servirà, si la majoria independentista no és suficient, per a que Artur Mas es perpetui una o dues legislatures més amb l'esquer de l'estat propi i de la sobirania (evitant de dir-ne independència, per si ha d'acabar pactant amb Espanya una dependència més "sobirana"...). Els independentistes hem d'entendre que, en aquestes eleccions excepcionals, si fraccionem el vot, reduirem la representativitat en escons. I els partits sobiranistes han d'adonar-se que, els que volen un canvi, són els independentistes i els federalistes. Parlo dels federalistes de debò -espero que ICV-EUiA siguin valents de ser-ho-, és a dir, els que voldrien una federació de nacions lliures, no els que -com el PSC- proposen un federalisme poc més que autonomista, únicament per frenar l'independentisme i amb la intenció de poder-se presentar oferint alguna millora a un poble que pateix l'encaix actual i que anhela més llibertat. I és que, malgrat els independentistes i els federalistes de veritat es veuen distants, en realitat aspiren a la sobirania, encara que desitgen un resultat final lleugerament diferent. En tot cas, la única cosa que Catalunya pot decidir realment és si vol ser plenament sobirana o no, aquesta és la qüestió. Perquè el federalisme no el pot aprovar Catalunya, sinó que únicament el pot proposar, i sempre necessitaria la voluntat d'Espanya. I, en aquest sentit, hem comprovat com Espanya no deixa entreveure per enlloc un impuls honest en aquest sentit. Així estant, al final, un plantejament federalista de veritat, acabaria arribant, si no ho ha fet ja, a la única opció possible: la independentista... Aquesta evidència que Espanya en l'arquitectura interna de la seva identitat (conquesta d'Amèrica, Decret de Nova Planta, franquisme i post-franquisme) no pot concebre's a ella mateixa de diferent manera, ens aboca a les eleccions amb dues postures, i no tres, a nivell nacional: aconseguir la sobirania o continuar en la submissió -disfressada del que es vulgui, però submissió al cap i a la fi-. Aleshores hi ha qui demana als partits de fer coalicions per evidenciar el resultat plebiscitari. I aquí és on neix, per exemple, la demanda de fer un únic bloc independentista transversal a dretes i esquerres, però mentre això podria ser útil per a la qüestió nacional, acabaria essent una olla de grills i socialment seria molt irresponsable, donat que el camí cap a la independència no serà de dos dies i, mentrestant, caldrà prendre decisions socials. Per tant, seria molt més útil políticament organitzar una aliança sobiranista d'esquerres (un Front d'esquerres català) amb: ERC, ICV-EUiA, CUP, Revolta Global, i altres partits més petits. D'aquesta manera, els vots independentistes es dividirien únicament en dos blocs: un bloc de dretes amb CiU -i potser SI i Reagrupament- i aquest necessari bloc d'esquerres. Aquests dos blocs tirarien endavant el procés d'alliberament nacional, però la divisió esquerres-dretes podria impedir la deriva neoliberal d'una CiU més de dretes que mai. Tant si un se sent prosistema com antisistema, no hauríem de menystenir aquestes eleccions com una oportunitat històrica d'alliberar-nos, així com tampoc deixar passar el moment històric de resistència a les polítiques ultraliberals, en alça a Europa, però immensament qüestionades i a punt d'un necessari canvi de cicle a nivell mundial.

(Carta 321)


Publicat com a mínim a: Diari de Badalona, El Far Informatiu del Baix Llobregat, Estrella Digital, Rebelion.org, Anoia Diari, Bon Dia Andorra, Setmanari Directa, L'independent de Gràcia (aparegut com a article), L'independent de Barberà (aparegut com a article).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada