L’EXEMPLE D'ARGENTINA

1) No ha estat un robatori, sinó una expropiació amb indemnitzacions legalment establertes. La motivació no ha estat la cobdícia sinó preservar la sobirania sobre els hidrocarburs que s'extreuen del seu subsòl.

2) Repsol no és espanyola, sinó una empresa privada que en un 42% pertany a fons d'inversions que no tenen seu a Espanya i en un 9,5% a l'empresa mexicana Pemex. I tampoc contribueix tant al país perquè només declara a Espanya el 25% dels seus beneficis mundials.

3) És la segona empresa espanyola amb més presència en paradisos fiscals (12 filials a les Illes Caiman i una a Libèria).

4) El govern espanyol afirma que la decisió "perjudica a millones de pequeños inversores", però ningú es creu que aquests els preocupin tant, sinó més aviat els grans inversors.

5) Mai una iniciativa privada destinada al lucre hauria d’estar per sobre del dret dels pobles a viure dignament i, a més, cal tenir en compte que l'empresa gaudia dels beneficis mentre que el país es quedava amb la contaminació derivada de l'extracció.

6) Entre 2003 i 2011 la demanda de petroli i gas a l’Argentina havia pujat un 38% i 25%, mentre que la producció de petroli havia caigut un 12% i la de gas només havia augmentat un 2,3%. Això ha fet que l’Argentina, essent un país productor de cru, hagi hagut d'importar-ne.

7) La petroliera afirma que l'expropiació "viola els més fonamentals principis de seguretat jurídica i de confiança de la comunitat inversora internacional", és a dir, li preocupa la justícia pel que fa a les empreses estrangeres, però no li va importar que el govern de Carlos Menem hagués fet que l'Argentina assumís el deute de YPF abans de privatitzar-la, i que la malvengués a Repsol, en un procés ple d'irregularitats, a un preu molt per sota del real, enmig d'una estratègia d'Aznar de pressionar els països que tenien deute extern amb Espanya per afavorir l'expansió de les multinacionals espanyoles.

8) Argentina considera que controlar els hidrocarburs és estratègic i els beneficis que n’obtindrà revertiran, tal com ja està fent, en inversió social i productiva.

9) Es diu que l'Argentina quedarà aïllada econòmicament, però és justament a l'inrevés: El control d’Argentina sobre el seu petroli, farà que sigui econòmicament més sòlida i solvent, i això generarà interès en els agents econòmics. Sí que podrien donar-se represàlies amb motivació política per part de governs i institucions neoliberals que desitgen un escenari econòmic entregat a les grans empreses, però l’Argentina és actualment independent de l’FMI i compta amb complicitats continentals suficients per superar còmodament les protestes que sorgeixin.

10) Però per sobre de tot, el govern de Cristina Fernàndez mostra que és possible la sobirania, és a dir, prioritzar les necessitats dels argentins enfront dels desitjos de grans poders econòmics aliens. Això, lluny de perjudicar-los, els permetrà construir una societat més justa i pròspera, mentre que a Europa ignorem les necessitats de la població per intentar "donar confiança als mercats", una política que frenarà l’economia i alentirà la sortida de la crisis. I si no, temps al temps... La història ens mostrarà clarament el resultat de cada opció.

(Carta 316)

Publicat com a mínim a: Línia Badalona, Periódico Diagonal, El Punt Avui (carta destacada), Revista Eccus, La Opinión de Málaga, El Periódico d'El Raval.