20.000 EUROS PER UN CAFÈ AMB LLET

Aquestes últimes setmanes, alguns amics meus han viscut directament la injustícia de la retallada sanitària en un país amb riquesa suficient per permetre's un sistema sanitari millor. Una amiga va ser ingressada d'urgències i va comprovar com la falta de personal provocava un alentiment inacceptable a urgències, on et pots jugar la vida. I de fet, un amic m'ha explicat que, fa una setmana, un familiar seu de 40 anys va morir d'un atac de cor en no poder ser atès a temps al CAP de Breda ni a cap altre de La Selva, que tanquen durant la nit per estalviar! Pots veure, les declaracions d'Artur Mas, prèvies a l'incident, justificant el tancament del CAP de Breda perquè no hi ha moltes visites. A més que mentia al Parlament, tal com demostren les dades oficials que l'Assemblea de Breda ha penjat al seu web, la persona que va morir tenia tant dret a ser atesa com els que viuen en grans ciutats. La despesa en sanitat no és un luxe, és una qüestió de país. Cal buscar recursos on sigui (impost de successions, impost de patrimoni, impostos al capital, impost d'IRPF, combat del frau fiscal, retallada de luxes, de protocols i d'ajudes als bancs,...) per garantir el que volem com a país, però és que, a més, el mateix sistema sanitari disposaria de recursos suficients si no dilapidés part de l'erari públic en concerts hospitalaris que gasten molt més que els centres públics! Els companys de la revista Cafèambllet van difondre un vídeo molt interessant "El major robatori de la història de Catalunya" on explicaven el procés seguit per intentar conèixer la destinació concreta de partides pressupostàries sospitoses d'hospitals privats que reben diners públics, i com els havia estat d'impossible aconseguir-ho. Ara, Josep Maria Via, un assessor d'Artur Mas, els demanda 20.000 euros pel seu honor. Si no hagués estat per la valuosa recerca de la revista Cafèambllet, que ha derivat finalment en investigacions judicials, hauríem seguit malgastant els diners públics en els casos de Blanes i Calella. Parafrasejant al Che Guevara: Cal fer un, dos, tres cafès amb llet!

(Carta 318)

Publicat com a mínim a: L'Independent de Barberà (publicat com a article), La Marina, Rebelion.org, Revista Eccus, Línia Vallès, Diari de Girona.