8 de febrer de 2012

SOCIALDEMÒCRATES, NO ÉS AIXÒ...

En el bipartidisme que el poder econòmic i mediàtic promocionen, el partit socialista representa l'opció socialdemòcrata, però cada vegada actuen més com a social-liberals. Ara estan molt preocupats perquè han tret molt mals resultats i intenten reinventar-se, però és més aviat un maquillatge. Amb Navarro hi ha un NOU PSC? Amb Rubalcaba el PSOE trobarà el camí? Tant fa Rubalcaba com Chacón, el canvi radical que es necessita no pot sortir de dins del partit per iniciativa pròpia, ja que el partit és una marca electoral gestionada per buròcrates que ni es plantegen desafiar els rics i que són incapaços de fer que l'economia estigui al servei de les persones. Més aviat, aspiren a convèncer les persones que han de somriure mentre l'economia fa el seu curs i els passa per sobre. El 2002 a l'Argentina, la situació econòmica tenia paral·lismes amb l'europea actual i el deute extern va comportar grans retallades fins que es va arribar al “corralito”. Llavors la societat va esclatar al crit de “¡Que se vayan todos!”. Això va fer que el Partit Justicialista, el gran partit de tradició peronista, intentés calmar la fúria social proposant nous presidents que duraven molt poc fins que el poble els feia dimitir: Puerta, Rodríguez Saá, Camaño, Duhalde, fins que van posar Kirchner, que també semblava cridat a ser un tecnòcrata més, populista i liberal, però que, amb una revolta social en curs, va comprendre que calia activar mesures que responguessin al malestar de la gent, i ell -i la seva dona després-: van rebocar la llei d'amnistia obrint el camí als judicis a la junta militar, van plantar cara a l'FMI, van devaluar la moneda i van reactivar l'economia amb la inversió pública, van solucionar el tema del deute extern, van combatre la concentració dels mitjans de comunicació, van enfrentar l'egoisme de l'oligopoli agroexportador, i van endegar polítiques socials. En un any, l'Argentina va sortir d'aquesta greu crisis i s'ha aconseguit capgirar totalment la situació econòmica i social del país. És a dir, estic convençut que els partits socialdemòcrates europeus no tornaran a l'esquerra per voluntat pròpia, sinó que una situació insostenible (com la que es viu ara a Grècia) farà que la societat desbordi el marc creat per l'establishment, i llavors: o pujaran molt altres partits ara petits o algú en aquests grans partits socialdemòcrates sortirà amb la valentia d'aplicar una democràcia econòmica. De moment sembla que no vulguin entendre res, haurem de ser nosaltres que deixem les coses clares.

(Carta 306)

Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona, Revista Eccus, Rebelion.org, Estrella Digital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada