L’Estatut va permetre comprovar la nul·la predisposició d’Espanya a ser plurinacional ni federal. Espanya té com a pal de paller la dominació i no s’entendrien a ells mateixos d’altra manera. Per això l’independentisme creix dia a dia. I aquesta aprenentatge també està arribant a partits com CiU, ICV-EUiA i PSC que històricament han estat autonomistes, federalistes o fins i tot una mica espanyolistes. En aquest context, ERC es planteja aliar-se amb SI i Reagrupament per recuperar els vots perduts, i els voldria aconsellar que no oblidin el perfil d'esquerres del partit i que, enmig de la crisis, encara l'aprofundeixin més. Perquè ERC sigui creïble, li fa falta estar més ben definida en l'eix esquerra-dreta i no diluir-se en un independentisme abrandat. Això es va poder comprovar en les canditatures de Puigcercós a la Generalitat i de Portabella a Barcelona. Enmig d’un gran fervor independentista, van centrar els seus discursos exclussivament en l’independentisme de manera gairebé grotesca, i van fer una gran devallada. Per què? Per què l'alliberament nacional és un projecte de país a mitjà-llarg termini però, mentrestant, cal posicionar-se en múltiples qüestions que no tenen a veure amb l'horitzó nacional sinó amb el projecte social. Per exemple, Laporta va votar a favor d'uns pressupostos de dretes amb retallades que estan perjudicant sobretot a les capes més desafavorides. Quan s’acosti el moment, caldrà fer aliances transversals, d’esquerra a dreta, entre tots els que hagin vist l'alliberament nacional com l’única sortida. Però, abans d’aquest moment, una aliança només independentista portaria el partit a un discurs polític absurt. I encara que això s'intentés amagar amb proclames grandiloqüents, el partit resultaria ridícul i faria mal a la causa. Això és el que li ha passat a SI, perquè no té clar el posicionament esquerra-dreta. La veu d’ERC es farà escoltar i tindrà credibilitat en la mesura que proposi l’alliberament nacional amb una aposta per la justícia social. És estratègic deixar clar aquest posicionament per no atreure l’independentisme de dretes. Aquest pertoca als rics, que ja es veurà si s’hi atreviran.
(Carta 297)
Publicat com a mínim a: Eccus, Rebelion.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada