THERE IS NO ALTERNATIVE

Sempre és més clara una situació quan s'observa des de fora. A Catalunya sembla que ens haguem de resignar que, davant de la situació de crisis i d'endeutament, no hi ha altra alternativa que fer retallades socials, a l'estil de la tina que va popularitzar Margaret Tatcher com acrònim de there is no alternative. A les notícies sobre com EEUU pot enfrontar el seu gran endeutament, llegim que allí es plantegen un ventall de propostes més ampli que el que aquí se'ns ofereix. Els demòcrates s'inclinen per apujar els impostos a rics i empreses, i els republicans no volen ni sentir parlar d'apujar els impostos i proposen, sobretot, reduir la despesa en sanitat per a majors de 65 anys i pobres. Fa de mal comparar que CiU proposi el mateix que els republicans neocons radicalitzats encara més pel Tea Party, però la pregunta seria: ¿Per què els mitjans de comunicació d'aquí fan seguidisme de l'opció ideològica del govern català i no plantegen altres solucions més enllà de les retallades? Si es presenta als que s'oposen a l'acció de govern sota el leitmotive de no a les retallades, llavors el debat es redueix a: retallades sí versus retallades no, i l'opció per no retallar en protecció social queda ridiculitzada perquè es mostra com a benintencionada, però poc realista. El més important que el moviment 15M ha introduït a l'àgora d'uns mitjans de comunicació massa monocolors és que no manquen alternatives, sinó que manca voluntat política.

(Carta 281)

Publicat com a mínim a: Avui, Diario de Noticias de Navarra, El Punt, Público, El Mundo, Diagonal.