L'acampada de Plaça Catalunya té molta cura de la neteja i, si al conseller Puig li preocupava la seva salubritat, només havia d'oferir l'ajuda dels serveis de neteja. Ell diu que no va poder avisar de l'operatiu del divendres perquè no sabia amb qui negociar, però tothom sap que un conseller d'Interior té espies dins l'acampada que l'informen, per tant, sap que cada dia hi ha una assemblea amb qui es pot dialogar. I si un exèrcit de policies ve custodiant a un servei de "neteja" que s'endú pancartes, tendes, ordinadors, estris de cuina, etc... no és neteja sinó desallotjament. Si també li preocupava un hipotètic conflicte entre seguidors del Barça i acampats, només calia que posés un cordó policial per protegir els acampats. Tampoc pot dir que vam ser violents, perquè l'assemblea havia treballat i decidit fer resistència pacífica i tothom es va deixar pegar sense respondre perquè no es pogués manipular l'opinió pública precisament dient el que finalment ha dit, tot i que òbviament hi va haver, per simple estadística i diversitat, alguna persona que individualment va triar defensar-se activament. Això només per esmentar algunes de les mentides de la persona que treballa per garantir la seguretat de totes i tots. El senyor Felip Puig, polític experimentat, demostra que no ha entès res de tot plegat, o potser millor dir que ho ha entès massa bé. Ell mateix representa perquè els indignats exigim canvis profunds. Ell és un exemple dels governants que ens menteixen perquè acceptem coses de cara a aconseguir objectius econòmics i socials que no ens exposen obertament. I no és un exemple aïllat, en tenim molts. En Trias deia entendre els indignats i, el dia després de guanyar les eleccions ja demanava un desallotjament exprés. L'Hereu s'autoproclamava indignat també, i ara no piula sobre el tema ni l'hem vist per la plaça. En contrapartida, vaig veure, a la concentració de repulsa a les càrregues policials, un dels alcaldables que era coherent amb el que havia proclamat en període preelectoral en el sentit de compartir la protesta indignada i de sentir-se interpel·lat pel moviment com a polític que és. També està bé adonar-se que no tots els polítics són iguals. De totes maneres, per canviar la societat hem de prendre la iniciativa des de baix, i seguir apretant. L'experiència d'aquesta mobilització ens està ensenyant que l'esperança i el treball concret seran decisius per impulsar els canvis que necessitem.
(Carta 273)
Publicat com a mínim a: Línia Sants, L'independent de Gràcia, L'independent de Sant Adrià, Línia Nou Barris, El Pergamí, La Garrotxa al Dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada